Resultats de la cerca

Ensenyà matemàtiques al collegi naval de Cadis després regí la capitania general de Filipines 1787-94 L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils atacs anglesos i aixecaments indígenes Dimití per discrepàncies amb la cort

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

El 1718 es graduà de tinent d’infanteria i el 1726 d’enginyer Formà part, el 1727, de la comissió de cinc facultatius, nomenats pel capità general de Catalunya, per portar a terme un projecte del canal d’Urgell El 1733, mitjançant el mariscal Verboom, fou admès al reial cos, sota l’autoritat del ministre José Patiño, com a enginyer extraordinari i amb el grau de tinent coronel Un any més tard fou enginyer en cap a Girona i el 1737 enginyer director a les Illes Balears Posteriorment, el destinaren al Perú com a capità de la guàrdia del virrei El 1764 fou corregidor d’Angaraes,…

Formà part el 1535 de l’expedició contra Tunis i la Goleta Fou ambaixador de Carles V prop del papa i intervingué en les campanyes antifranceses del Piemont 1544-47 Virrei de Sicília 1547-57, organitzà juntament amb el virrei de Nàpols Pedro Àlvarez de Toledo y Zúñiga la lluita contra Dragut assetjà la ciutat de Mahdia Marroc i aconseguí de prendre-la Ocupà interinament la presidència del Consell de Castella

Segon marquès de Valero i primer duc d’Arión 1725 Fill segon del novè duc de Béjar Fou virrei de Sardenya 1704-06 al servei de Felip V, a favor del qual lluità durant la guerra de Successió Acabada aquesta, fou recompensat amb el càrrec de virrei de Nova Espanya 1716-22, des del qual impulsà la colonització de Texas 1720, urbanitzà la ciutat de Mèxic i reprimí la insurrecció dels indis de Nayarit 1722 Havent tornat a la península Ibèrica, fou president del Consell d’Índies

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e…

Ja en possessió del marquesat de Pescara i del comtat de Loreto, heretats dels Aquino, obtingué el 1496 el marquesat del Vasto i, més tard, els principats de Montesarchio 1529, Francavilla 1540, Isèrnia 1644 i Troia Durant dos segles els fou vinculat el càrrec de gran camarlenc del regne de Nàpols Destacaren entre els seus membres  Rodrigo o Ruy López de Ávalos  1357‒1428 comte de Ribadeo i conestable de Castella, desterrat per Joan II de Castella i establert a València els seus fills Alfonso de Ávalos , que destacà com a brillant condottiere , i Enyego d’Àvalos o Íñigo de Ávalos , primer…

Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del…

Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí 1694 Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Austriacista, participà en la defensa de Barcelona 1706, i el 1707 fou ascendit a coronel Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria 1711 i el nomenà lloctinent de Mallorca 1713, des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes En caure aquesta 11 de setembre de 1714, continuà la resistència de l’illa fins a la invasió borbònica juny-…

Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava 1733 Fou virrei de Sicília 1754