Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
Iṣḥāq Lúria
Judaisme
Místic jueu.
De família alemanya, fou educat a Egipte, on conegué el Séfer ha-Zohar i adoptà la càbala Establert a Safed 1570, tingué nombrosos deixebles, entre els quals Ḥayyim Vital, el principal divulgador de la seva doctrina Lúria elaborà un sistema místic eminentment visionari, però encaminat a la seva aplicació pràctica i inspirat, en bona part, per Yosef Alcastell de Xàtiva Malgrat que hom li atribueix tres himnes dedicats als tres àpats del sàbat, sembla que únicament escriví un comentari parcial al Zohar
ona electromagnètica
Física
Forma que adopta, en la seva propagació, l’energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria (equacions de Maxwell).
Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals La freqüència d’una ona electromagnètica és una constant que la caracteritza, i no varia en passar d’un medi a un altre, car l’energia E que transporten és E = hv h = constant de Planck En el buit, la longitud d’ona λ 0 i la freqüència ν van lligades per la relació λ 0 v = c, c essent la velocitat de la llum en el buit En un medi material d’índex de refracció n , la velocitat de fase n de les ones electromagnètiques és v = c / n , i la relació anterior es converteix en λ v = v , λ…
nombre atòmic
Física
Nombre de càrregues positives elementals, o protons, transportat pels nuclis de tots els isòtops d’un element donat.
Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el treball màxim útil…
variable termodinàmica
Física
Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.
En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la mateixa forma per a tots…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Alexander Graham Bell
Alexander Graham Bell
© Fototeca.cat
Física
Físic i inventor nord-americà d’origen escocès.
Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Elsseus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després…
Fernán Pérez Coronel
Religions orientals
Judaisme
Nom que adoptà l’últim gran rabí de Castella, Abraham Senior, en convertir-se arran del decret d’expulsió del 1492.
Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia
Jafudà Cresques
Cartografia
Judaisme
Historiografia catalana
Cartògraf.
Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de…
,