Resultats de la cerca

Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de Schrödinger

Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…

Forma part del grup Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea  AENA Gestiona 47 aeroports i dos heliports a Espanya, i participa directa o indirectament en la gestió de 27 aeroports més arreu del món L’inici de la seva activitat es produí gràcies al traspàs d’actius d’AENA 2600 milions d’euros, el 60% del total i l’ampliació del capital social de la nova societat

L’any 1954 passà a mans de l’INI i, a partir del 1959, fou administrada per la companyia Iberia La crisi energètica dels anys setanta li creà pèrdues que donaren lloc en 1979-80 a una reestructuració, centrada en l’ampliació de capital i l’adequació de la flota L’any 1984 transportà 4,3 milions de passatgers en 63 000 vols Del 1982 al 1984 es féu càrrec de l’explotació de l’aeroport de la Seu d’Urgell El 1999 la companyia fou completament absorbida per Iberia, cosa que comportà la desaparició del nom i de la marca corporativa

Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren exclusivament aquest darrer, que…

És el primer aeroport espanyol per trànsit de passatgers, càrrega i operacions, el quart europeu per nombre de passatgers i l’onzè mundial 2009 És gestionat per AENA Aeropuertos El Aeropuerto Nacional de Madrid s’inaugurà oficialment el 22 d’abril de 1931 si bé s’hi feien vols de prova des del 1928, però les operacions comercials no començaren fins al final del 1933 El 1944 s’hi construí la primera pista pavimentada, de 1400 m de longitud El 1954 es construí la Terminal Nacional la T2 actual, i el 1965 passà a denominar-se Aeropuerto de Madrid–Barajas El 1971 s’inicià la…

De l’inici als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1913 s’hi havia iniciat l’ aeròdrom de la Volateria , prop de la zona del Remolar, i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya L’any 1918 la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoères inaugurà la ruta Tolosa-Casablanca amb escala a la Volateria El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport Desavinences amb els gestors de la Volateria portaren la companyia francesa a construir, l’any 1919, l’ Aeròdrom Latécoère  en uns…

Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…