Resultats de la cerca

El fonament d’aquesta tècnica matemàtica és l’anomenat, de vegades, teorema de Fourier Tota funció periòdica f x , contínua o, com a màxim, amb un nombre finit de discontinuïtats finites, pot expressar-se mitjançant una sèrie trigonomètrica, de la següent manera la sèrie que apareix en aquesta expressió és la sèrie de Fourier de o associada a la funció f x El nombre ω és la pulsació fonamental de la sèrie de Fourier de f i és igual a la pulsació o freqüència angular de f , és a dir, ω=2π/ T , on T és el període de f El primer terme de la sèrie de…

El terme de la sèrie de freqüència més baixa és anomenat harmònic fonamental o primer harmònic , i els altres termes són anomenats harmònics del fonamental

En són exemples la transformada de Fourier, la transformada de Laplace i la transformada de Carson transformació

Hom el representa, generalment, especificant les amplituds i, a vegades, les fases de les components del so en funció de la freqüència La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de sons, les…

Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…

Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l' espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l' espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…