Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
William Francis Giauque
Física
Fisicoquímic canadenc.
Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química
Heike Kamerlingh-Onnes
Física
Físic neerlandès.
Féu investigacions sobre les baixes temperatures al laboratori de Leiden, fundat per ell obtingué la primera liqüefacció del gas heli 1908 Descobrí el fenomen de la superconductivitat 1911 i el de la saturació paramagnètica prop del zero absolut 1914 El 1913 li fou concedit el premi Nobel de física
René Blondlot
Física
Físic francès, professor a la Universitat de Nancy.
Féu importants treballs sobre la radiació electromagnètica, estudià l’emissió termoiònica, mesurà la velocitat de conducció en un metall i, el 1886, ensems amb Bichat, inventà un electròmetre absolut És autor d' Introduction à l’étude de l’électricité statique 1885 i Introduction à l’étude de la thermodynamique 1888
David M. Lee
Física
Físic nord-americà.
El 1996 li fou concedit el premi Nobel de física, juntament amb Douglas DOsheroff i Robert CRichardson, pel descobriment de les transaccions a fases superfluides de l’heli-3 a temperatures de tres millèsimes de grau sobre el zero absolut Aquesta troballa té un paper important en el coneixement del comportament dels sistemes quàntics on intervenen moltes partícules amb forta interacció
Anders Jonas Ångström
Astronomia
Física
Físic i astrònom suec.
Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom
James Dewar
Física
Físic i químic britànic.
Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid
Guillaume Amontons
Física
Físic francès.
Considerat el precursor dels treballs de Gay-Lussac en afirmar, un segle abans que aquest, l’existència d’un estat de repòs absolut que situà a una temperatura equivalent a uns -240° de la nostra escala Celsius Precursor, també, de Charles Augustin Coulomb en formular que la resistència al fregament entre dos cossos és independent de la superfície de contacte però proporcional a la força que els hi manté Els seus treballs el portaren a millorar l’exactitud dels aparells existents per a mesurar pressions i temperatures Membre de l’Académie de Sciences el 1699
Johann Christian Doppler
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic austríac.
Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…