Resultats de la cerca

Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una…

Estudià l’estructura de la matèria, la teoria cinètica dels gasos, les ones i l’electricitat, en la qual introduí el terme electró i intentà de calcular-ne la càrrega

Féu recerques sobre els quaternions, l’ozó, la teoria cinètica dels gasos, la termoelectricitat, els raigs positius, etc Publicà nombroses obres, com Introduction to Quaternions 1873, Properties of Matter 1885 i Scientific Papers 1898-1900

Professor de química de la Universitat de Copenhaguen i director de l’institut fisicoquímic d’aquesta universitat Es distingí per treballs de recerca sobre catàlisi, propietats dels ions, cinètica química i, sobretot, juntament amb Thomas Martin Lowry, en l’enunciat de la teoria àcid-base , que porta llur nom àcid de Brønsted-Lowry , base de Brønsted-Lowry

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Investigà les relacions entre treball i calor i arribà a formular, amb independència del seu contemporani Mayer, el principi de conservació de l’energia Després de nombrosos experiments, obtingué el valor numèric de l' equivalent mecànic de la calor Formulà la llei que duu el seu nom, sobre calor originada pel pas d’un corrent elèctric, contribuí a explicar la teoria cinètica dels gasos i analitzà, juntament amb W Thomson, les variacions de temperatura d’un gas no perfecte en expandir-se efecte Joule-Thomson

Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…

Deixeble de MFaraday i professor a Aberdeen, al King's College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb LBoltzmann i JWGibbs i que és coneguda com a estadística de Maxwell…

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…