Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Gérard Mourou
© University of Michigan
Física
Físic francès.
Graduat per la Universitat de Grenoble 1967, es doctorà el 1973 per la Universitat de París IV Université Pierre et Marie Curie, actualment la Sorbona Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley, s’incorporà a l’École Polytechnique de París fins el 1977, que passà al Laboratori d’Energies Làser de la Universitat de Rochester Nova York El 1985, amb Donna Strickland , a qui dirigia la tesi doctoral, aconseguí generar impulsos làser de màxima intensitat i durada ultracurta, amb la qual cosa s’evitava la destrucció dels aparells que la produïen La tècnica, coneguda…
William Hyde Wollaston
Física
Químic i físic anglès.
S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls
Claude Cohen-Tannoudji
Física
Físic francès.
Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips
George Francis FitzGerald
Física
Físic irlandès.
Fou professor a la Universitat de Dublín i membre de la Royal Society de Londres Féu investigacions sobre les ones electromagnètiques i la teoria de l’èter Interpretà la famosa experiència de Michelson sobre la determinació de la velocitat de la llum i enuncià la teoria de la contracció longitudinal dels cossos en moviment
Antonie van Leeuwenhoek
Biologia
Física
Òptic i naturalista holandès.
Autodidacte, molt ben dotat per a les ciències d’observació, féu nombrosos descobriments infusoris, bacteris, glòbuls de la sang, etc utilitzant microscopis d’una sola lent, que ell mateix construïa El 1722 acabà de publicar les seves Opera omnia , formades per les 400 comunicacions que havia enviat a la Royal Society i a l’Académie des Sciences
William Henry
Física
Físic i químic anglès.
Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació
Manuel Cardona i Castro
© Universitat Autònoma de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat a Barcelona el 1955, amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence Rhode Island del 1964 al 1971 Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid , fou, des d’aquest darrer any, director de l’Institut dedicat a aquesta branca de la física, el Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart i a partir de l’any 2000 director emèrit Fou també fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft, i des del 1991 membre de l’Academia…
Homi Jehangir Bhaba
Física
Físic indi.
Estudià a Bombai i a Cambridge, fou fellow de la Royal Society 1941 i professor de física a Bombai 1945 Estudià la difusió de positrons per electrons difusió de Bhaba 1935 Féu treballs sobre els raigs còsmics, en els quals estudià les interaccions entre fotons i nucleons Fou president de la comissió d’energia atòmica a l’Índia i director del Tata Institute of Fundamental Research in Physics des del 1945
Gerardus ’t Hooft
Física
Físic neerlandès.
Rebé el premi Nobel de física l’any 1999, conjuntament amb Martinus JGVeltman , pels seus treballs que serviren per a aclarir l’estructura quàntica de la interacció feble Des de l’any 1977 és professor de física a la Universitat d’Utrecht, i és membre de la Ducht Academy of Sciences des de l’any 1982 El 1999 rebé el premi Hight Energy Physics de la European Physical Society
Gabriel Daniel Fahrenheit
Física
Físic alemany.
Estudià a Amsterdam i es dedicà a la comercialització d’instruments de precisió Mantingué contactes amb els principals científics del seu temps El 1709 ideà el termòmetre d’alcohol, i el 1714 un de mercuri, en el qual establí l’anomenada escala Fahrenheit El 1724 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres Feu importants descobriments sobre la temperatura d’ebullició dels líquids, la solidificació de l’aigua en el buit, el pes específic dels cossos, etc