Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
combustible nuclear
© Fototeca.cat
Física
Material capaç d’experimentar fissió alliberant energia.
Hi ha tres núclids urani-235, urani-233 i plutoni-239 susceptibles d’ésser emprats com a combustible D’aquests, l’isòtop U-235 és l’únic que hom troba en la natura formant part de l’urani natural en un 0,7%, i és el més emprat en la producció d’energia per a fins industrials El Pu-239 és el producte de la captura neutrònica de l’U-238, i és emprat principalment en la fabricació de bombes nuclears i en reactors ràpids L’U-233 és obtingut per captura neutrònica del Th-232, i és destinat a fins experimentals L’urani natural, abans de poder ésser emprat com a combustible, ha d’ésser sotmès a un…
dinàmica
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la seva…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells,…
equació de Navier-Stokes
Física
Expressió matemàtica de l’equilibri dinàmic d’un element de fluid, que en el cas particular d’un corrent de fluid newtonià (viscositat cinemàtica constant), en règim laminar, pren la forma
.
v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu
sistema tècnic
Física
Sistema d’unitats que pren com a magnituds fonamentals la longitud, la força i el temps, i, com a unitats respectives, el metre, el quilogram força o kilopond i el segon.
Ha estat bastant emprat en mecànica i enginyeria, però actualment va essent substituït pel sistema SI
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
moment estàtic d’una superfície
Física
Tecnologia
Valor numèric de la integral ∫ydS, on dS és un element de superfície i y és la distància des d’aquest element a l’eix que hom pren com a referència.
temps sideral
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual al valor de l’angle horari d’un estel o d’un punt de l’esfera celeste que hom pren com a referència, a l’instant considerat.
Normalment, en aquest darrer cas, hom fa servir el punt Àries com a punt de referència
saturació magnètica
Física
Estat en què es troba una substància ferromagnètica situada en un camp magnètic elevat, caracteritzat pel fet que la inducció magnètica pren un valor màxim que és aproximadament constant independentment de la intensitat del camp magnètic.