Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
John Michell
Física
Físic anglès.
Inventà, segons afirmacions del seu amic Henry Cavendish, la balança de torsió, utilitzada per aquest en la determinació de la densitat de la Terra És autor d’un tractat dels imants artificials 1750, que representa l’aportació científica més important sobre el magnetisme després de les intuïcions de Gilbert i poc abans de la teoria d’Aepinus
Heinrich Gustav Magnus
Física
Físic alemany.
Investigà el comportament de les esferes i dels cilindres en rotació quan travessen un cos fluid, com l’aire efecte Magnus, d’aplicació en l’artilleria Establí amb exactitud el coeficient de dilatació dels gasos 1/273, i estudià també la conductibilitat de diferents líquids i gasos
Max von Laue
Física
Físic alemany.
Féu importants investigacions sobre els raigs X difracció a través de cristalls, etc, que permeteren, més endavant, d’utilitzar aquestes radiacions per a analitzar l’estructura molecular de moltes substàncies El 1914 rebé el premi Nobel de física
Walter Kohn
Física
Físic austríac.
Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…
Emilio Segrè
Física
Físic italià, naturalitzat nord-americà.
Féu importants recerques en física nuclear i partícules atòmiques, amb la collaboració d’EFermi a Roma i sobretot d’OChamberlain a Berkeley Pel descobriment de nous elements com el tecneci, l’àstat i el plutoni i de l’antiprotó rebé el 1959, juntament amb OChamberlain, el premi Nobel de física
Arthur Leonard Schawlow
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Toronto el 1949, aquest any s’associà amb Charles Hard Townes , amb qui dugué a terme gran part del seu treball de recerca sobre microones, espectroscòpia i superconductivitat a les universitats de Columbia 1949-61 i als laboratoris Bell 1951 El 1958 descobrí el raig làser, pel qual obtingué el premi Nobel de física el 1981 compartit amb LKMSieghban i NBloembergen El 1961 ingressà a la Universitat de Stanford i el 1966 esdevingué director del departament de física d’aquest centre Entre les seves obres destaquen Infrared and Optical Masers 1958 i Lasers and Their…
Arnold Sommerfeld
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alemany.
Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques
Fritz Strassmann
Física
Físic i químic alemany.
Ha fet recerques en química nuclear, física nuclear, radioisòtops amb OHahn, etc El 1953 fou nomenat director del departament de química del Max Planck Institut für Chemie
Edward Victor Appleton
Física
Físic anglès.
Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947
Edward Norton Lorenz
Meteorologia
Física
Matemàtic i meteoròleg nord-americà.
Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut com l’"efecte…