Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
polaroide
Física
Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels raigs (l’ordinari o bé l’extraordinari) que es formen quan la llum hi incideix al damunt.
Els polaroides són constituïts per nombrosos petits cristalls dicroics, els quals són orientats parallelament entre ells en el si d’un material plàstic
microscopi acústic
Física
Microscopi que visualitza un objecte de petites dimensions (la mostra) en detectar les variacions que una ona ultrasonora (de freqüència superior a 1 GHz) experimenta en interaccionar-hi.
Així, doncs, aquest instrument fa ús de les característiques mecàniques diferencials de l’objecte per a obtenir-ne una imatge visual El principi del seu funcionament és similar al del microscopi òptic Un generador d’ultrasons fa el paper que en aquell feia la font lluminosa La lent és aquí la lent acústica , que consisteix en una interfície de forma semiesfèrica entre dos medis diferents, que poden ésser, p ex, un cristall de safir i aigua les ones ultrasòniques planes, provinents del generador, travessen el safir i, en arribar a la interfície semiesfèrica, es refracten de manera que, en…
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions o molècules, tenen la…
pam
Física
Mesura lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos.
El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm
comptador
Física
Tipus de detector utilitzat especialment per al compte de partícules que hi incideixen, bé que a voltes consisteix simplement en una cambra
que porta acoblat un dispositiu de compte.
Els comptadors d’ionització mesuren els impulsos elèctrics produïts en algun circuit pel gas ionitzat que ha determinat el pas de les partícules, i els comptadors d’escintillació mesuren, mitjançant un fotomultiplicador, els fotons emesos per un escintillador excitat per les partícules en qüestió
degeneració
Física
En mecànica quàntica, propietat d’un valor propi d’un observable, segons la qual hi ha diferents estats propis de l’observable que tenen per valor propi el considerat.
La dimensió del subespai de vectors propis amb valor propi a és la multiplicitat o degeneració de a
antiretorn
© Fototeca.cat
Física
Vàlvula que, interposada a un conducte pel qual circula un fluid, permet el pas d’aquest en un sentit, però no en el contrari.
L’element que assegura aquesta funció és l’obturador, peça mòbil que el corrent del fluid fa separar del seu assentament quan hi incideix en el sentit de pas lliure, i l’hi fa aplicar quan hi incideix en el sentit contrari Sovint, una molla fa tancar la vàlvula quan no hi passa cap corrent
màquina pneumàtica
ionització per xoc
Física
Ionització d’un àtom o d’una molècula d’un gas o d’un vapor produïda quan una partícula hi incideix amb energia suficient i li fa alliberar un electró.
pressió osmòtica
Física
Química
Diferència de pressions que hi ha entre un costat i l’altre d’una membrana semipermeable (osmosi) que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema és en equilibri.
L’expressió formal de la pressió osmòtica és l’anomenada fórmula de Van't Hoff
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina