Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
ullera meridiana
Astronomia
Física
Ullera astronòmica que té un moviment de gir al voltant d’un eix fix horitzontal orientat en la direcció E-W.
A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments…
fotó
Física
Quàntum d’energia en forma de radiació electromagnètica, emès o absorbit per la matèria.
Fou introduït per Einstein, l’any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l’efecte fotoelèctric Amb la realització d’experiències de xoc entre electrons i radiació lluminosa efecte Compton hom ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d’associar-li un moment hv/c i una energia hv v essent la freqüència de la radiació El fotó té spin igual a 1, i, per tant, és un bosó com que la seva massa en repòs és nulla, l’helicitat del fotó només pot ésser 1 o -1, però no 0 Hom el representa pel símbol γ
Carl E. Wieman
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Stanford i des del 1984 treballa a la Universitat de Colorado a Boulder El seu interès principal és l’espectroscòpia làser aplicada a problemes fonamentals de la física L’estiu del 1995, en collaboració amb EACornell, obtingué el primer condensat de Bose-Einstein en un vapor d’àtoms de rubidi mitjançant tècniques basades en llum làser Aquest descobriment el féu mereixedor del premi Nobel de física del 2001 Es tracta d’un nou estat de la matèria en què els àtoms del vapor es troben tots en un mateix estat quàntic i, per tant, es comporten de forma…
David H. Politzer
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH a Pasadena En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes Rebé el premi Nobel de física el…
teoria del funcional de la densitat
Física
Conjunt d’eines teòriques per al càlcul mecanicoquàntic de propietats de sistemes de molts cossos interactuants (en particular, àtoms, molècules i matèria condensada) basades en l’ús d’un funcional de la densitat del sistema, en comptes de la funció d’ona completa del conjunt de partícules.
Es fonamenta en el teorema de Hohenberg-Kohn 1964, el qual demostra que l’energia de l’estat fonamental d’un sistema de fermions és un funcional de la seva densitat i, per tant, no cal tenir en compte totes les variables corresponents a totes les partícules per a determinar-lo Existeix també una teoria per a sistemes amb dependència temporal basada en el teorema de Runge-Gross 1984 Gràcies als refinaments en la construcció dels funcionals de bescanvi i de correlació dels darrers anys, ha estat possible estudiar acuradament l’absorció de llum per molècules i nanoestructures,…
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī s IX i el físic italià Giambattista della Porta s XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon s XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del s XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una placa sensible, essent, per…
luminescència
Física
Emissió de llum que presenten certes substàncies quan són convenientment excitades, produïda sense cap elevació de la temperatura i caracteritzada pel fet que la intensitat de la radiació per a determinades longituds d’ona és més elevada que la corresponent a la radiació tèrmica a la mateixa temperatura.
La luminescència no inclou, per tant, l’emissió de llum dels cossos a alta temperatura, que és anomenada incandescència Atenent la persistència de l’emissió un cop ha cessat la causa excitant, hom divideix la luminescència en fluorescència i fosforescència Hom aconsegueix l’excitació de les substàncies luminescents transmetent-los algun tipus d’energia, la qual pot ésser en forma de fotons fotoluminescència , fonament de les làmpades fluorescents, d’electrons catodoluminescència , fonament dels tubs de televisió, d’energia d’un camp elèctric electroluminescència, d’energia d’…
ressonància
Física
Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
L’origen del nom es troba en els fenòmens acústics, però es presenta en tots els camps de la física Així, de la mateixa manera que un diapasó que ha estat excitat i que, per tant, emet la nota musical que li és característica, pot excitar o, dit altrament, fer ressonar un altre diapasó que es trobi prop d’ell i tingui la mateixa freqüència de vibració, la sintonització d’una emissora de ràdio no és altra cosa que l’acció de fer ressonar l’oscillador de la part receptora amb el de l’emissora, la qual cosa és aconseguida quan aquell té com a freqüència pròpia la de l’oscillador d’…
optometria
Física
Branca de l’ estudi de la visió que es basa en la valoració, el tractament i el seguiment de les alteracions del sistema visual, tant des de la perspectiva òptica com funcional i ergonòmica.
energia d’enllaç
Física
Per a un sistema determinat, energia mínima necessària per a separar els components que el constitueixen.
És l’equivalent energètic de la diferència entre la suma de les masses dels components i la massa del sistemaEl concepte d’energia d’enllaç es fa servir tant per a expressar la fortalesa d’un enllaç químic com per a l’enllaç entre nucleons En el segon cas es parla d’energia d’enllaç nuclear i es calcula com la diferència entre la massa del conjunt i la suma de les masses dels components una diferència de massa elevada es tradueix en una gran energia d’enllaç Pel que fa a un enllaç químic, l’energia d’enllaç es calcula com l’energia necessària per a formar l’enllaç a partir dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina