Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i que presentin…
subharmònic
Electroacústica
Física
Cadascuna de les magnituds sinusoidals la freqüència de la qual és un submúltiple enter de la freqüència fonamental.
angle de contacte
Angle de contacte entre un líquid i la paret del dipòsit: si φ1 90º el líquid no mulla
© Fototeca.cat
Física
Angle que forma la superfície d’un líquid en el punt en què aquest fa contacte amb les parets que el contenen.
Si aquest angle ϕ és inferior a 90° hom diu que el líquid mulla el sòlid si ϕ = 0, que el mulla perfectament si ϕ > 90°, que no el mulla φ 2
anemòmetre de roda de paletes
Meteorologia
Física
Anemòmetre compost d’una roda de paletes que gira impulsada pel corrent d’aire que la travessa.
La roda queda mecànicament acoblada a un comptador de voltes calibrat per a donar els metres equivalents a l’espai recorregut per l’aire que passa a través de les paletes en l’interval de temps que dura la mesura La velocitat és obtinguda dividint els metres resultants pel nombre de segons d’aquest interval
anella de Gravesande
Física
Anella metàl·lica per la qual passa molt justa una esfera metàl·lica a temperatura ambient i no hi passa quan ha estat escalfada.
Fa evident la dilatació dels cossos per la calor
anells d’interferència
Física
Fenòmen d’interferència de la llum manifestat per una sèrie d’anells concèntrics, alternativament clars i obscurs, observables en el pla focal d’una lent convergent, quan hom hi fa incidir els raigs que provenen de la reflexió d’un focus extens de llum monocromàtica en les dues cares d’una l’.
El mateix fenomen es manifesta si hom oberva els raigs transmesos per la làmina, però les zones clares i obscures presenten una posició oposada
anell ocular
Física
Imatge real de l’objectiu donada per l’ocular en els telescopis i microscopis.
amplitud doble
Amplitud d’un moviment oscil·làtori periòdic (a = amplitud; 2a = amplitud doble)
Física
Diferència algèbrica entre els valors extrems d’una magnitud vibratòria o oscil·lant en un període.
ampere volta
Física
Antiga unitat de força magnetomotriu.
La unitat SI de força magnetomotriu és l’ampere En una bobina, la força magnetomotriu és donada pel producte del nombre de voltes o espires de la bobina per la intensitat que circula expressada en amperes
ampere hora
Física
Quantitat d’electricitat transportada en una hora per un corrent d’un ampere. Equival a 3.600 coulombs.