Resultats de la cerca

Treballà al Cavendish Laboratory i fou professor a Cambridge Estudià els nuclis de condensació, els ions, l’electricitat atmosfèrica, la radiació còsmica, els raigs X i els γ El 1912 donà a conèixer la seva cambra de boira , coneguda amb el seu nom i destinada a l’estudi de les trajectòries de partícules carregades El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de física, compartit amb AHCompton

Es doctorà en física al Massachusetts Institute of Technology 1976 És investigador al National Institute f Standars and Technology i professor de la Universitat de Maryland L’any 1996 li fou concedida la medalla Albert A Michelson pel Franklin Institute El 1997 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament del refredament i captura d’àtoms per làser, compartit amb Claude Cohen-Tannoudji i Steven Chu

Graduat el 1965, treballà a les universitats de Wisconsin 1966-67I i Yale 1975-76 i el 1983 fou nomenat director del departament de biofísica de membranes de l’institut Max Planck Arran dels seus estudis en biologia cellular, el 1991 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina juntament amb B Sakmann, amb el qual descobrí els canals iònics de la cèllula i les seves funcions

El seu mètode de bombatge òptic llampades d’un tub de xenó enrotllat en un cilindre de robí sintètic féu possible la producció de raigs làser i màser i li valgué el premi Nobel de física l’any 1966 S'oposà a la construcció de la bomba atòmica i a l’acció francesa al Vietnam, i treballà activament a favor de la independència algeriana

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls

Emigrà als EUA, on es naturalitzà Es doctorà en física el 1967 a la Universitat de Chicago, i des del 1982 és professor de física de la Universitat de Princeton Fou guardonat amb el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Robert BLaughlin i Horst LStörmer, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega

Professor a la Universitat de Harvard des del 1956, es dedicà a treballs de recerca sobre el camp magnètic nuclear fets com a collaborador d’ EM Purcell guanyador del premi Nobel de física el 1952 sobre els raigs gamma i sobretot sobre l’efecte Mössbauer, on comprovà algunes conseqüències derivades de la teoria de la relativitat general Els seus treballs foren fonamentals per al desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat d’Utrecht, i el 1946 anà a Harvard amb una beca per a la recerca Es doctorà a la Universitat de Leiden el 1948 Tornà a Harvard i el 1958 es naturalitzà nord-americà Estudià especialment l’ús dels raigs làser per a la transmissió de la informació El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física juntament amb KM Siegbahn i AL Schawlow

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979