Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
estadística de Maxwell-Boltzmann
Física
Estadística que regeix la distribució d’un conjunt de partícules en funció dels possibles valors de l’energia tenint en compte els principis de la mecànica clàssica.
Utilitzada inicialment per a descriure el comportament dels gasos ideals, hom l’aplicà, per extensió, a l’estudi del gas electrònic dels metalls, on començà a fallar, pel fet que aquesta estadística ignora les lleis quàntiques per analitzar aquests casos han estat desenvolupades altres estadístiques, com la de Bose-Einstein i la de Fermi-Dirac L’estadística de Maxwell-Boltzmann ha permès, però, de construir un model, el de gas ideal, on es reflecteix completament el sistema formal de la termodinàmica clàssica i d’on hom pot extreure una interpretació probabilística de l'…
James Dewar
Física
Físic i químic britànic.
Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid
magnetisme
![](/sites/default/files/media/FOTO/magnetisme.jpg)
Magnetisme inducció d’un corrent elèctric pel desplaçament d’un imant en el si d’una bobina (efecte faraday)
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’…
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms
nombre quàntic
Física
Cadascun dels valors discrets i adimensionals que apareixen en la resolució d’una equació que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat (nivell d’energia, moment magnètic, spin, etc) d’un sistema descrit en el marc de la mecànica quàntica.
Quan un conjunt de nombres quàntics individualitza totalment una partícula, hom diu que determina un estat quàntic En l’estudi de l’àtom d’hidrogen segons la teoria de Bohr, l’estat quàntic d’un electró és caracteritzat per tres nombres enters el nombre quàntic principal n , que pot prendre qualsevol valor entre 1 ∞ el nombre quàntic azimutal l , que pot variar entre 0 i n -1, i el nombre quàntic magnètic m, que pot tenir els valors compresos entre -l i +l i un nombre semisenar el nombre quàntic de spin m s , que val +1/2 o -1/2 àtom
equació del transport
Física
Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada r.
Té en compte les pèrdues clàssiques suma algèbrica de les entrades i les sortides que tenen lloc en la direcció r considerada, pèrdues degudes a les partícules que, per xoc dintre de l’element dV , han deixat de tenir la direcció r , pèrdues per absorció de partícules en el dV , guany de partícules en la direcció r per xoc en el dV i guany de partícules degut a l’existència eventual d’una font en el dV L’equació del transport, dita també de Boltzmann, és emprada en l’estudi de la difusió de partícules en un medi
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…
Charles Fabry
Física
Físic francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París Professor de física a Nevers i Bordeus, el 1895 passà a la Universitat de Marsella i el 1921 a la de París Fou nomenat director de l’Institut d’Optique 1927 i membre de la Royal Society 1931 Inventà, amb Perot, un interferòmetre per a l’estudi dels espectres de ratlles Féu la primera comprovació del principi Doppler-Fizeau, i el 1913 descobrí l’ozó a l’alta atmosfera Escriví, entre altres obres, Leçons élémentaires d’acoustique et d’optique 1898, Les applications des interférences lumineuses 1923 i Physique et astrophysique 1935
Robert Emden
Física
Físic suís.
Fou professor de física i meteorologia a la Technische Hochschule de Munic 1907 i professor honorari d’astrofísica 1928 a la Universitat de Munic Les seves investigacions se centraren en l’aplicació de la termodinàmica als fenòmens naturals, especialment en els camps de la geofísica i de l’astrofísica Desenvolupà la teoria dels gasos politròpics i les seves aplicacions a l’estudi de l’estructura estellar, i donà solucions numèriques del model convectiu i del model d’Eddington partint dels diferents valors de l’índex politròpic n Fou un dels fundadors del “Zeitschrift für…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina