Resultats de la cerca

És la unitat d’intensitat lluminosa emprada actualment en substitució de l’antiga bugia internacional És la intensitat lluminosa, en una direcció determinada, d’una font que emet una radiació monocromàtica de freqüència 540x10 12 Hz i la intensitat energètica de la qual és, en aquesta direcció, de La candela, anomenada també bugia nova , resulta ésser un 2% inferior a la bugia internacional

Equival a 1 cd/cm 2 , o sia 10 4 nt

Val 20,408 cd Rep el seu nom del físic i inventor francès Jules Louis Gabriel Violle 1841-1923

És la intensitat d’una llàntia, anomenada de Hefner , que crema acetat d’amil amb una flama de 4 cm d’alçada És equivalent a 0,9 cd

Ve donada per A = log I 0 / I , essent I 0 i I les intensitats radiants incident i transmesa, respectivament Si la llum és monocromàtica es verifica, generalment, que A d , essent d el gruix travessat llei de Lambert i, en el cas de solucions, A cd , on c és llur concentració llei de Beer

Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou substituïda l’…

Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…

Fou proposat internacionalment l’any 1960 per la II Conférence Générale de Poids et Mesures, però ja havia estat adoptat abans 1954

Semimetalls de Dirac i fermions de Majorana Des de fa alguns anys s’estudien materials amb propietats anomenades topològiques, és a dir, que són determinades no només per característiques locals de la mostra i com s’hi connecten les diferents sondes per estudiar-la, sinó també per propietats globals Un exemple típic són els anomenats aïllants topològics Un altre és el grafè, que és un semimetall de Dirac perquè el comportament dels electrons en el seu interior ve determinat per l’equació de Dirac, formulada el 1928, que determina que l’energia dels electrons que es mouen en el seu interior és…