Resultats de la cerca

Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques

El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids

Hom l’expressa per pV γ = constant, essent p la pressió, V el volum, i γ = C p /C v , quocient entre les calors molars del gas a pressió i volum constants

Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química

Els processos que tenen lloc en les màquines tèrmiques són politròpics amb un valor de n comprès entre γ i 1, essent γ el quocient entre les calors específiques a pressió i volum constants Els processos adiabàtics, isòbars, isoterms i isocors són politròpics en els quals n val γ, 0, 1 i ±∞, respectivament

Considera que són formats per partícules diminutes molècules, independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos

La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació

Fou professor de física 1820 i director 1830 de l’École Polytechnique Centrà les seves primeres investigacions en el camp de la química descobriment del clorur de nitrogen 1811 i de l’àcid hipofosfòric, i anàlisi de la composició química de l’aigua 1820 en collaboració amb Berzelius Els treballs més importants de Dulong en el camp de la física foren elaborats, pràcticament en llur totalitat, en collaboració amb Petit, professor de física a l’École Polytechnique Investigà bàsicament sobre la teoria de la calor dilatació i mesurament de temperatures 1816, transferència de la calor 1818, calor…

Ingressà a la Royal Society el 1760 Sis anys més tard, en la seva comunicació Factitious Airs , establí la diferència entre el diòxid de carboni aire fix i l’hidrogen aire inflamable i també desenvolupà tot un seguit de tècniques per a treballar amb gasos El 1783, en els seus Experiments on Air , determinà que l’atmosfera té una composició constant i preveié l’existència dels gasos rars sintetitzà l’àcid nítric per oxidació del nitrogen i l’aigua amb l’eudiòmetre que porta el seu nom En els seus estudis sobre l’electricitat investigà sobre la capacitat dels condensadors i les propietats dels…

Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de…