Resultats de la cerca

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…

Emigrà als EUA, on es naturalitzà Es doctorà en física el 1967 a la Universitat de Chicago, i des del 1982 és professor de física de la Universitat de Princeton Fou guardonat amb el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Robert BLaughlin i Horst LStörmer, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega

Es doctorà en física al Massachusetts Institute of Technology 1976 És investigador al National Institute f Standars and Technology i professor de la Universitat de Maryland L’any 1996 li fou concedida la medalla Albert A Michelson pel Franklin Institute El 1997 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament del refredament i captura d’àtoms per làser, compartit amb Claude Cohen-Tannoudji i Steven Chu

Estudià a Amsterdam i es dedicà a la comercialització d’instruments de precisió Mantingué contactes amb els principals científics del seu temps El 1709 ideà el termòmetre d’alcohol, i el 1714 un de mercuri, en el qual establí l’anomenada escala Fahrenheit El 1724 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres Feu importants descobriments sobre la temperatura d’ebullició dels líquids, la solidificació de l’aigua en el buit, el pes específic dels cossos, etc

El 1840 s’establí a París i es dedicà a la fabricació d’instruments físics de precisió, notables per llur perfecció El 1851 ideà el cèlebre dispositiu destinat a produir corrents induïts d’alta tensió conegut com a rodet o bobina de Ruhmkorff , que fou mostrat públicament a l’exposició de París del 1855

Professor de mecànica a l’Escola d’Arts de París i a la Universitat de Ginebra L’any 1828, mesurà, juntament amb Sturm, la velocitat del so en l’aigua 1 435 m/s i la compressibilitat dels fluids Demostrà els avantatges de l’aire comprimit en la transmissió de força de les bombes de compressió que aplicà a la construcció de túnels Sant Gotard i Mont-Lein Treballà sobre l’electricitat atmosfèrica i sobre la propulsió de les rodes de pales en els vaixells de vapor

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Hamburg Fins el 1941 treballà en aquesta universitat, i després ho féu en l’institut de tecnologia de Hannover fins el 1949, que fou nomenat professor a Heidelberg Els seus estudis sobre l’àtom i les teories que exposà sobre les capes nuclears el conduïren a proposar el seu model nuclear el 1949, establert amb la collaboració de MGoeppert-Mayer i EPWigner Tots tres reberen el premi Nobel de física el 1963 Amb MGoeppert-Mayer publicà Elementary Theory of Nuclear Shell Structure 1955

En produir-se en un fluid un corrent estacionari, la suma de la pressió estàtica P+ρgy essent P la pressió, ρ la densitat del fluid, g l’acceleració de la gravetat i y l’altura sobre algun nivell de referència i de la pressió dinàmica ρn 2 /2 essent v la velocitat es manté constant al llarg d’una línia de corrent L’expressió matemàtica del teorema és P+ρgy+ρv 2 /2 = constant Hom defineix l' altura piezomètrica P/ρg i l’ altura dinàmica v 2 /2 g L’equació pot ésser generalitzada per a fluids no estacionaris, compressibles o viscosos

Rebé el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Horst LStörmer i Daniel CTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionaries de càrrega Des de l’any 1989 és professor de física a la Universitat de Stanford Entre altres guardons cal destacar el premi Oliver E Buckley de l’American Physical Society de l’any 1986 i la medalla del Franklin Institute de l’any 1998, pels seus treballs relacionats amb l’efecte Hall quàntic fraccionari, pels quals li fou concedit el premi Nobel

Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la…