Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Super-Kamiokande - Institute for Cosmic Ray Research
Física
Laboratori de física de neutrins de la Universitat de Tòquio situat en una mina subterrània a la ciutat de Hida, a la prefectura de Gifu, al Japó.
Fou inaugurat el 1995 i des de llavors hi han portat a terme experiments diversos grups científics internacionals S'hi van descobrir les oscillacions dels neutrins, que foren relacionades amb la possessió d’una massa finita A més del laboratori amb el detector de neutrins, també hi ha un telescopi d’ones gravitacionals, equipaments per a la recerca geofísica i, des del 2009, un detector de matèria fosca de xenó líquid XMASS
Anton Zeilinger

Anton Zeilinger
© Institute for Quantum Optics and Quantum Information / Vienna of the Austrian Academy of Sciences
Física
Físic austríac.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners dels estudis de teletransport, des dels…
Niels Henrik Arley
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic danès.
Educat a la Universitat de Copenhaguen, fou editor del Journal for Geophysical Research i fou un notable investigador sobre problemes estadístics en biologia i física atòmica
Benjamin Mottelson
Física
Físic nord-americà, naturalitzat danès.
Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics
David J. Gross
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica
Tsung-Dao Lee
Física
Físic xinès nacionalitzat nord-americà (1962).
Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb Chen Ning Yang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per Chen Shiung Wu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física
Léon Charles Van Hove
Física
Físic belga.
Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961
Frank Wilczek
Física
Físic nord-americà.
Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció La seva activitat i recerca són molt notables axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc Rebé el premi Nobel de física el 2004,…
Brian P. Schmidt

Brian Schmidt
© Gruber Foundation
Física
Astrofísic nord-americà.
Graduat en física a la Universitat d’Arizona l’any 1989, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1993 Féu estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics fins el 1995, que s’incorporà al Mount Stromlo Observatory de Canberra Austràlia El 1994 creà el programa High-Z SN Search, que dirigí, per a l’estudi i el mesurament de l’expansió de l’univers L’any 1998, conjuntament amb el Supernova Cosmology Project, liderat per Saul Perlmutter , el seu equip identificà evidències d’una acceleració en l’expansió de l’univers, a partir d’un estudi dirigit per Adam Guy…
Saul Perlmutter

Saul Perlmutter
© Gruber Foundation
Física
Astrofísic nord-americà.
Es graduà en física a la Universitat de Harvard 1981 i es doctorà el 1986 a la de Califòrnia Del 1989 al 1993 feu recerca al Center for Particle Astrophisics d’aquesta universitat L’any 1983 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory, dins del qual dirigeix el Supernova Cosmology Project L’any 1998 identificà el fenomen d’acceleració de l’ expansió de l’Univers vinculat a la resolució d’altres problemes cosmològics com el de l’ energia fosca Compartí, amb els altres descobridors del fenomen, Adam Guy Riess i Brian Schmidt , el premi Nobel de física de l’any 2011, amb…