Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Edward Williams Morley
Física
Físic nord-americà.
És conegut sobretot per la seva collaboració amb Michelson, que donà lloc al cèlebre experiment que demostrava la no-existència de l’hipotètic èter
Walter Houser Brattain
Física
Tecnologia
Físic i tècnic nord-americà.
Estudià a les universitats d’Oregon i Minnesota Treballà als laboratoris de la Bell Telephone a Nova Jersey, durant el període 1929-67 El 1956 compartí el premi Nobel de física amb John Bardeen i William B Shockley pel descobriment de l’efecte transistor 1948
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt d’una…
Frederick Reines
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Nova York el 1944, s’especialitzà en física nuclear En 1944-59 treballà al laboratori de Los Álamos i en 1966-88 fou professor a la Universitat de Califòrnia, on fou cap del departament de física 1966-74 Membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, rebé nombrosos guardons per les seves contribucions El 1995 li fou atorgat el premi Nobel de física pel descobriment de les partícules subatòmiques neutrí i tau, que compartí amb MPerl
Léon Charles Van Hove
Física
Físic belga.
Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961
Duncan Haldane
© University of Princeton
Física
Físic britànic.
Es graduà 1973 i doctorà 1978 a la Universitat de Cambridge, i posteriorment treballà a l’Institut Laue-Langevin de Ginebra El 1981 anà als Estats Units, on s’incorporà com a professor assistent a la University of Southern California Després de dos anys als laboratoris Bell, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia San Diego 1987 i, des del 1990, ho és a la de Princeton Nova Jersey Dedicat a la física de l’estat sòlid, n’ha investigat diversos aspectes, dels quals hom pot destacar l’efecte Hall quàntic El 1993 obtingué el premi Oliver E Buckley de matèria condensada i el…
Arthur Ashkin
Bengt Nyman (CC BY 2.0)
Física
Físic nord-americà.
Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…
Val Logsdon Fitch
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Princeton, estudià el mesurament de raigs X d’àtoms mesònics μ, que li permeteren d’obtenir mesures precises del radi nuclear així com les interaccions febles a través de la descomposició per mesons K El 1980 rebé el premi Nobel de física juntament amb JW Cronin
Robert Henry Dicke
Física
Físic nord-americà.
Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970
Mark Waldo Zemansky
Física
Físic nord-americà.
Graduat al City College de Nova York 1921 i doctorat per la Universitat de Columbia 1927, ensenyà en el primer d'aquests centres 1925-67 Féu diverses recerques sobre física general i física atòmica Amb Allan C G Mitchell publicà el 1934 Resonance Radiation and Excited Atoms És conegut també per alguns llibres de text, com College Physics 1947, amb la collaboració de FW Sears