Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sàser
Física
Aparell capaç de produir oscil·lacions altament coherents de so, de manera anàloga a com un làser és capaç de produir-ne amb llum.
El 2006 un equip de científics anglesos i ucraïnesos publicà un article en què afirmava haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació elèctrica d’un metamaterial format per un semiconductor i un aïllant alternats en una pila d’una cinquantena de capes d’un sol àtom d’alt cadascuna, que amplifica un so, també a partir d’una vibració quantitzada, amb una freqüència prop dels 440 GHz El 2010 un grup de científics de Califòrnia publicaren haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació mecànica, efectuada per un làser òptic, d’un parell de peces tòriques separades un…
ebullició
Física
Vaporització, generalment ràpida, produïda a l’interior d’una massa líquida amb formació de bombolles de vapor que pugen i es desfan a la superfície del líquid.
Aquest procés s’esdevé quan el líquid ha aconseguit la seva temperatura d’ebullició
encebament
Física
Acció d’omplir o de mantenir plena de líquid la canonada d’aspiració d’un òrgan de bombament perquè es pugui produir la succió normal del líquid.
L’encebament pot ésser aconseguit amb una vàlvula de retenció o bé amb una bomba autoencebant
bassa d’experimentació de models
bassa d’experimentació de models Assaig d’un moll mòbil de descàrrega en alta mar en condicions adverses [MARIN]
© Fototeca.cat
Física
Transports
Instal·lació que permet d’assajar i de millorar les característiques d’un vaixell, d’una plataforma petroliera o de qualsevol altre objecte que hagi de sotmetre’s a l’acció de la mar.
Mitjançant la simulació de condicions adverses onatge, formació de gel a la superfície, vents o corrents violents en una bassa de dimensions reduïdes, i l’estudi de les característiques hidrodinàmiques, de la resistència, dels problemes de la propulsió i de la capacitat de maniobra de models fets a escala que evolucionen en la bassa d’experimentació, hom aconsegueix d’esbrinar quin seria el comportament del vaixell en el cas real, objectiu aconseguit així d’una manera força més econòmica
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i…
sonoluminescència
Física
Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència
teoria del tot
Física
Teoria que intenta unificar la descripció de les quatre interaccions fonamentals.
La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'esdevenen la mateixa en…
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat…
antimatèria
Física
Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.
Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…