Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
model estàndard
Física
Model que descriu les partícules que constitueixen la matèria, com també les interaccions entre elles, d’acord amb la mecànica quàntica i la relativitat especial.
Segons aquest model, tota la matèria coneguda està constituïda en darrer terme per quarks i leptons , que són partícules que obeeixen l' estadística de Fermi-Dirac Aquests poden ser de sis tipus diferents anomenats sabors que es poden agrupar en tres famílies up i down , strange i charme , top i bottom per als quarks, i els corresponents leptons electró i neutrí electrònic, muó i neutrí muònic, i partícula tau i neutrí tauònic D’acord amb el model, hi ha quatre interaccions fonamentals la força forta , l’electromagnètica, la interacció feble i la gravitatòria , cadascuna de les…
estat fonamental d’un àtom
Física
Estat d’un àtom corresponent a la mínima energia possible.
En aquest estat, cadascun dels electrons és al nivell de mínima energia possible d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli
porus
Física
Interstici entre les partícules o molècules que constitueixen un cos.
La presència de porus en un sòlid fa que pugui ésser travessat per líquids, d’acord amb el fenomen de la capillaritat
constant d’estructura fina
Física
Constant fonamental adimensional que mesura la interacció d’una partícula carregada amb el camp electromagnètic.
El seu valor, d’acord amb mesures experimentals del 2008, és α = 1 / 137,035 999 08451, on la xifra entre parèntesis indica la incertesa estàndard
entrellaçament quàntic
Física
Propietat d’alguns estats quàntics de sistemes amb més d’una partícula, segons la qual l’estat del sistema complet no es pot representar com el producte directe d’estats separats per a les diverses partícules constituents.
D’acord amb el teorema de Bell, els estats entrellaçats poden presentar correlacions més fortes que no els estats clàssics per això se'ls considera ingredients ideals per a la computació quàntica L’existència d’aquests estats entrellaçats és fruit del principi de superposició de la mecànica quàntica i, d’acord amb l’argument d’Einstein-Podolskij-Rosen, implicaria que aquesta és incompatible amb una representació de la realitat basada en el principi d’acció local Les mesures experimentals relatives a les desigualtats de Bell donen suport a la mecànica quàntica El 1997…
estat fonamental d’un nucli
Física
Estat d’un nucli que correspon a la mínima energia possible.
En aquest estat i segons el model de capes, es considera que els neutrons i els protons ocupen les capes de mínima energia, d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli
Ernst Pringsheim
Física
Físic alemany.
Investigà els espectres d’emissió i, juntament amb Lummer, la radiació del cos negre 1897 d’acord amb les noves teories de Max Planck És autor de Vorlesungen über die Physik der Sonne 1910
defecte de massa
Física
Diferència entre la suma de les masses dels nucleons que componen un nucli atòmic i la massa del nucli enter, o entre la massa dels components d’un àtom i la de l’àtom enter.
És sempre positiva, la qual cosa s’explica pel fet que, d’acord amb l’equivalència entre massa i energia, el defecte de massa s’inverteix en forma d’energia d’enllaç entre els components de l’estructura
efecte Voigt
Física
Birefringència que presenten les substàncies anisòtropes sotmeses a un camp magnètic B en ésser observades en la direcció perpendicular a les línies de B.
Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt
Walter Kaufman
Física
Físic alemany.
Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista