Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
nònius

Mesra de la longitud AB d’un objecte amb nònius: als 3mm que dona el regle principal, hi cal afegir =,4 mm (essent D = 1mm i d =0,9mm, 4D - 4d =4(d-d)= 0,4mm
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar longituds amb precisió.
És anomenat també vernier Consta essencialment d’un regle principal , graduat normalment en millímetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el colloca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de millímetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en millímetres de l’…
sistema MKSA
Física
Sistema d’unitats físiques en què les magnituds bàsiques són la longitud, la massa, el temps i el corrent elèctric, i les unitats corresponents el metre (m), el kilogram (kg), el segon (s) i l’ampere (A), respectivament.
En afegir-hi el kelvin, la candela i el mol, fou format el sistema internacional d’unitats SI
colorímetre
Física
Instrument de mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i la lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Es basa en un dispositiu comparador en què hom varia les intensitats de tres radiacions primàries que incideixen sobre una mateixa superfície, fins a assolir el color que hom estudia Per efectuar aquesta igualació hom pot afegir també una certa radiació primària al color problema i arribar així a unes mescles dels tres primaris que donen el mateix color El color de prova és aleshores especificat per tres nombres proporcionals a les intensitats de les tres radiacions primàries
configuració
Física
Situació d’un sistema físic en la qual queda perfectament especificada la posició de cadascuna de les parts components.
La configuració d’un sistema és donada per les coordenades de cada partícula o bé, en el cas de lligams, per les coordenades generalitzades del sistema, en nombre igual al de graus de llibertat d’aquest En afegir a una configuració q 1 ,,q n els moments canònics conjugats p 1 ,,p n , hom determina totalment l' estat del sistema L' espai de configuració , de coordenades q 1 ,,q n , esdevé així l' espai fàsic , de coordenades q 1 ,,q n , p 1 ,,p n
distorsió
Física
Tecnologia
Deformació d’una imatge (per imperfeccions del sistema òptic utilitzat), del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc, a causa de les imperfeccions de l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
Generalment la distorsió modifica la forma d’ona en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla , etc Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total , que és el tant per cent que representa…
mecànica quàntica-relativista
Física
Part de la mecànica quàntica que inclou les teories de la relativitat.
La mecànica quàntica nasqué de la mecànica relativista L&de Broglie Però la dinàmica quàntica elaborada per Schrödinger utilitza l’expressió no relativista de l’energia cinètica dels corpuscles, cosa que s’acorda amb les velocitats modestes dels nuclis i els electrons atòmics als quals és aplicada PAMDirac fundà la mecànica quàntica relativista 1929 en crear una funció d’ona de quatre components, un per cada dimensió espacial x, y i z i un per la dimensió temporal, el temps t No es tracta, però, d’un vector, ans d’un ésser matemàtic nou, dit spinor Dirac trobà el sistema de quatre…
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió entre el centre de la bomba i…
balança automàtica

Esquema de funcionament d’una balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin α, essent g l’acceleració…
brúixola

Brúixola
© Lluís Prats
Física
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals, a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda damunt un piu o per mitjà d’un fil sense torsió, per tal que pugui girar lliurement en un pla horitzontal En aquestes condicions, i per efecte del camp magnètic terrestre, l’agulla s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc En el fons de la caixa hi ha una rosa dels vents que pot ésser fixa o solidària de l’agulla una palanca accionada des de l’exterior permet d’immobilitzar aquesta posició determinada, amb la qual cosa hom aconsegueix que, en moure la brúixola, l’agulla, que en aquest cas és solidària a…
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…