Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Institut de Física d’Altes Energies
Física
Institució creada el 1991 com a consorci entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de promoure els treballs dels equips de física d’altes energies catalans i la participació en projectes internacionals.
Fermilab
Física
Laboratori de física de partícules d’altes energies a Batavia, Illinois.
Fundat el 1967 amb el nom de National Accelerator Laboratory, el 1974 canvià el seu nom per l’actual en honor al físic Enrico Fermi El 1977 s’hi descobrí el mesó èpsilon, fet que constituí la primera evidència de l’existència del quark b, el primer dels sis predits pel model estàndard, i el 1995 s’hi descobrí l’últim dels sis, el quark t El 2000 s’hi obtingué la primera evidència directa del neutrí de la tau ντ Entre d’altres, ha allotjat el Tevatró 1983-2011, un sincrotó de 6,28 km de circumferència que ha proporcionat energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant…
Enrique Fernández Sánchez
Física
Físic.
Catedràtic de física atòmica molecular i nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona Des del 1992 és director de l’Institut de Física d’Altes Energies El 1994 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions a la física de collisió electró-positró i per la seva tasca de desenvolupament de la física experimental d’altes energies a Catalunya Des del 1999 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Des del 2005 és president del Particle and Nuclear Astrophysics and Gravitational Waves…
Aleksej A. Abrikosov

Aleksei Alekséievitx Abrikóssov
© Argonne National Laboratory
Física
Físic rus naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà part del grup…
fórmula de Wien
Física
Fórmula que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències, a partir de la teoria clàssica del cos negre.
Hom l’escriu i constitueix l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències altes h ν > > kT
to
Física
Característica d’un so determinat per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.
En funció del to, hom classifica els sons en greus i aguts, en dividir tota la gamma acústica en freqüències baixes i freqüències altes, respectivament
James Alfred Van Allen
Física
Físic nord-americà.
Feu nombroses investigacions i descobriments sobre l’atmosfera terrestre i les radiacions còsmiques cal destacar-ne especialment les capes o cinyells que duen el seu nom, situades a les capes més altes de l’atmosfera
Robert Hofstadter
Física
Físic nord-americà.
Investigà la dispersió elàstica dels electrons en un medi atòmic, en el cas de les altes energies, i la determinació de l’estructura interna de l’electró El 1961 li fou concedit, juntament amb RMössbauer, el premi Nobel de física
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…
despreniment
Física
Modificació de l’escolament d’un fluid al voltant d’un objecte que hi penetra, que es produeix quan, per causa de la turbulència, el fluid ja no llisca seguint el contorn de l’objecte sinó que se’n separa o desprèn
.
En l’ala d’un avió, el despreniment es produeix a altes velocitats o a grans angles d’atac de l’ordre de 20°, i té per conseqüència una disminució de la sustentació, la qual cosa pot conduir l’avió a entrar en pèrdua, a caure en barrina o en picat El despreniment és previngut mitjançant la ranura originada per un bec