Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Osborne Reynolds
Física
Enginyer i físic irlandès.
Fou professor a Manchester 1868-1905 Estudià els fluids i aportà conclusions decisives sobre el comportament dels líquids en els tubs segons llur velocitat, el qual depèn d’un coeficient anomenat nombre de Reynolds Estudià també la lubrificació, les turbines i les bombes centrífugues
Johannes Diderik van der Waals
Física
Físic neerlandès.
Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física
Georg Simon Ohm
Física
Físic alemany.
Fou professor a Colònia, a Nuremberg i a Munic A part els seus treballs sobre geometria, òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric, descoberta experimentalment i també per via del càlcul, i que actualment porta el seu nom Estudià també la polarització de les piles i la interferència dels raigs polaritzats en els cristalls, i establí una teoria de la sirena Publicà, entre altres obres, Die galvanische Kette mathematisch bearbeitet ‘Tractament matemàtic de la cadena galvànica’, 1827 i Grundzüge der Physik ‘Trets fonamentals de…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
Isaac Newton
Isaac Newton
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès.
Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que…
teoria de la relativitat

Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…
Física 2017
Física
Una revolució astronòmica en marxa Gràfics de la primera detecció d’una fusió de dues estrelles de neutrons, a través dels detectors LIGO Hanford i Livingston, EUA i Virgo Itàlia © Lawrence Berkeley National Laboratory / Roy Kaltschmidt L’any 2016 va ser notícia l’observació d’ones gravitacionals que van fer els observatoris bessons LIGO als Estats Units La importància d’aquest fet va ser reconeguda el 2017 amb el premi Nobel de física, atorgat als científics Rainer Weiss, Barry C Barish i Kip S Thorne «per contribucions decisives al detector LIGO i l’observació d’ones gravitacionals» Més…