Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
gradient
Física
Matemàtiques
Donada una funció f
derivable i definida en una regió de l’espai ℝ 3
, funció vectorial (grad f
o ∇ f
) definida per la fórmula
.
En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a…
valor de cresta a cresta
Física
Diferència algèbrica entre els valors màxim i mínim que en un interval donat pren una magnitud variable en el temps.
En una magnitud periòdica és l' amplitud total , i si aquella és simètrica hom l’anomena també amplitud doble
cignó
Física
Partícula hipotètica, que seria elèctricament neutra i estable i produiria gran quantitat de muons per les seves interaccions a l’atmosfera.
La seva massa seria unes mil vegades menor que la de l’electró Proposada per a explicar les característiques dels raigs còsmics que arriben en la direcció de la font de raigs X Cigne X-3, diversos equips n'anunciaren la troballa el 1988, tant procedent d’aquella font com d’Hèrcules X-1, però encara no se'en té la certesa absoluta
rotacional
Física
Matemàtiques
Operador diferencial definit sobre un camp vectorial A
per la fórmula:
on ∇ és l’operador gradient
.
El teorema de Stokes permet d’interpretar intuïtivament l’operador rotacional quan rot A = 0 en una zona de l’espai, la circulació del camp vectorial A al llarg d’una línia tancada situada en aquella zona sol ésser diferent de 0 En particular, per al camp gravitacional g resulta rot g = 0, i per als camps elèctric i magnètic és rot E = -∂ B /∂ t i rot B = μ o j + μ o ε o
tensió de vapor
Física
Pressió que manifesta el vapor saturat d’una substància en equilibri amb la fase líquida en un recinte tancat.
Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible
divisió centesimal de la circumferència
Física
Aquella en què el quadrant és dividit en cent graus, cada grau en cent minuts i cada minut en cent segons.
llum blanca
Electrònica i informàtica
Física
Llum que no produeix cap sensació de color definit; és una llum policromàtica més o menys semblant a la llum solar.
Per tal de fixar exactament aquest tipus de llum, han estat determinats per la CIE diferents patrons de llum blanca Així, hom la defineix com aquella en què les coordenades de cromatisme x, y, z són iguals, és a dir x = y = z = 1/3 color, o com la que posseeix les mateixes característiques colorimètriques que la corresponent a l’espectre equienergètic També han estat fixats tres patrons internacionals, dits A, B i C , que estableixen unes llums d’una temperatura de color de 2 854, 4 800 i 6 500°K, respectivament
Rudolf Julius Emmanuel Clausius
Física
Físic teòric alemany.
Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…
Hans Christian Ørsted
Física
Físic danès.
Professor a la Universitat de Copenhaguen, feu nombrosos experiments de compressibilitat dels gasos anhídrid sulfurós, entre d’altres amb la finalitat de liquar-los i construí un piezòmetre Treballà també en l’aplicació de l’efecte termoelèctric i ideà una nova forma de termòmetres basats en aquell principi Preocupat per les relacions que sospitava entre l’electricitat i el magnetisme, feu un gran nombre de proves que no reeixiren fins l’any 1820, que aconseguí que l’agulla magnètica es desviés sensiblement en passar un corrent elèctric per un conductor parallel a aquella Aquest…
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat…