Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
anamòrfic | anamòrfica
Sistema anamòrfic. Les lents del sistema deformen la imatge en augmentar les dimensions d’una de les direccions transversals, en aquest cas de l’horitzontal
© fototeca.cat
Física
Que produeix anamorfosi: objectius anamòrfics, miralls anamòrfics.
ressonància
Física
Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador
xarxa intel·ligent
Física
Xarxa elèctrica dotada de capacitats d’informació i de comunicació entre els actors que hi intervenen, els generadors, els distribuïdors i els consumidors.
L’objectiu d’aquestes xarxes és reduir les puntes de consum i augmentar l’eficiència energètica i econòmica del sistema elèctric i la seguretat de subministrament
tensió superficial
Física
Manifestació de les forces de cohesió moleculars d’una substància líquida o en dissolució, en la superfície de separació amb un altre medi, que tendeix a conferir-li la forma de mínima energia potencial.
Pot ésser determinada experimentalment mitjançant la mesura del treball necessari per a augmentar la superfície líquida en una unitat d’àrea Per això s’expressa en J/m 2 , si bé, de vegades, hom simplifica l’equació de dimensions reduint-la a N/m
tensió de vapor d’aigua
Meteorologia
Física
Pressió parcial que exerceix el vapor d’aigua contingut en l’atmosfera.
El seu valor pot augmentar fins a un límit tensió màxima o saturant a partir del qual el vapor d’aigua es condensa fins que el volum de la porció que resta en forma gasosa no excedeix del que és compatible amb la tensió saturant La tensió màxima del vapor d’aigua depèn de la temperatura
tensímetre
Física
Aparell emprat per a mesurar la tensió superficial d’un líquid.
Es basa en la força que cal fer per a augmentar la superfície lliure del líquid tensímetre de balança , en els fenòmens de capillaritat tensímetre capillar o en la llei de Tate sobre la formació de gotes de diferents líquids en un mateix comptagotes, el pes de les quals depèn de la tensió superficial i de la densitat del líquid estalagmòmetre
enriquiment
Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
gestió de l’oferta
Física
Estratègia que consisteix a augmentar la disponibilitat d’un bé determinat per tal cobrir una demanda creixent.
capacitat calorífica
Física
En sentit ampli, quantitat de calor necessària per a augmentar en un grau la temperatura d’un cos.
En un sentit més rigorós, relació dQ/dT entre l’energia calorífica dQ lliurada a un sistema i l’augment de temperatura dT , quan aquesta darrera tendeix a zero, sempre que no tinguin lloc canvis de fase o reaccions químiques Si la massa del sistema és un gram, la capacitat calorífica rep el nom de calor específica si és un mol, calor molar, i si és un àtom gram, calor atòmica
fusió
Física
Pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.
En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la…