Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
candela
Física
Una de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional.
És la unitat d’intensitat lluminosa emprada actualment en substitució de l’antiga bugia internacional És la intensitat lluminosa, en una direcció determinada, d’una font que emet una radiació monocromàtica de freqüència 540x10 12 Hz i la intensitat energètica de la qual és, en aquesta direcció, de La candela, anomenada també bugia nova , resulta ésser un 2% inferior a la bugia internacional
Félix Savart
Física
Físic francès.
Estudià l’audició i féu notables recerques en acústica, especialment en la determinació del nombre de vibracions dels sons També foren bàsiques les seves investigacions juntament amb Biot sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric llei de Biot i Savart Estudià també el moviment dels fluids i dels ciclons
quilogram
Física
Unitat de massa del sistema internacional, del qual és una de les set unitats bàsiques.
Equival a la massa del prototip internacional del kilogram , un cilindre de platí iridiat, i que és conservat des del 1889 a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Sèvres França El 2018, la 26a Conferència General de Pesos i Mesures aprovà substituir la referència del platí iridiat per una nova definició basada en constants de l’electromagnetisme El motiu fou el deteriorament del prototip que, alterant-ne la massa original bé que mínimament, el convertia en poc fiable en els mesuraments d’alta precisió del segle XXI
ampere
Física
Unitat internacional d’intensitat de corrent elèctric en el sistema internacional (SI).
Es defineix com la intensitat d’un corrent constant que, passant per dos conductors parallels de llargada infinita i secció negligible, situats a un metre de distància en el buit, produeix entre ambdós conductors una força de 2×10 - 7 newtons per metre de longitud L’ampere és una de les set unitats bàsiques del sistema internacional Equival a la desena part d’un abampere , unitat d’intensitat de corrent del sistema CGS
Johannes Diderik van der Waals
Física
Físic neerlandès.
Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física
Nikolaj Nikolajevič Sem’onov
Física
Químic físic rus.
Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood
Arthur Holly Compton
Física
Físic nord-americà.
Efectuà notables treballs sobre els raigs X, els quals aconseguí de polaritzar totalment en collaboració amb CH Hagenow Són bàsiques les seves investigacions sobre els raigs còsmics, dels quals observà l’existència de dos grups amb poders de penetració molt diferents El 1927 compartí el premi Nobel de física amb Charles Thomson Rees Wilson per l’estudi del fenomen que porta el seu nom, descobert el 1923 Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció metallúrgica del projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica
sistema d’unitats
Física
Conjunt coherent d’unitats de mesura.
Tot sistema d’unitats tria unes unitats fonamentals o bàsiques , i totes les altres són unitats derivades A través del temps han estat proposats diversos sistemes d’unitats en física i tècnica unitat , amb la idea que poguessin ésser adoptats universalment Entre aquests sistemes cal remarcar especialment els sistemes CGS, Giorgi o MKSA basat en el mecànic MKS, que ha donat lloc al sistema internacional SI, el tècnic o pràctic , i d’altres de menys difusió Tots aquests sistemes tenen l’origen en el sistema mètric decimal Subsisteix encara algun sistema no decimal, com el…
patró
Física
Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons…
cent
Física
Unitat de separació de freqüències, definida per l’interval entre dos sons la raó de les freqüències bàsiques dels quals és 72885.
En conseqüència, l’interval entre dues freqüències és, mesurada en cents, igual a 1 200 vegades el logaritme en base 2 de la raó de les freqüències