Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
Otto Lummer
Física
Físic alemany.
El 1895 realitzà d’una manera pràctica, juntament amb Wien, el cos negre imaginat hipotèticament per Kirchhoff Amb Pringsheim 1897 comprovà experimentalment la llei de Stefan-Boltzmann i establí les bases que permeteren a Planck de formular la teoria quàntica
Josiah Willard Gibbs
Física
Matemàtiques
Fisicoquímic i matemàtic nord-americà.
Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases
Herbert Kroemer
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
El 1952 es doctorà en física teòrica a la Universitat de Göttingen Treballa al departament de materials de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Rebé el premi Nobel de física del 2000 juntament amb Zhores IAlferov i Jack SKilby, pel desenvolupament d’heteroestructures de semiconductor usades en electrònica d’alta velocitat i optoelectrònica, presents actualment en els lectors òptics, els discs compactes i els mitjans d’emmagatzematge d’informació, entre d’altres Els tres guardonats establiren les bases de la moderna tecnologia de la informació
Hermann von Helmholtz
Biologia
Física
Fisiòleg i físic alemany.
Fou professor de fisiologia a Königsberg, Bonn i Heidelberg i de física a Berlín Estudià des d’angles inèdits aspectes importants de la fisiologia, com ara el mecanisme íntim dels sentits La seva aportació a l’acústica moderna és fonamental Féu també nombroses investigacions en el camp de l’electrodinàmica, analitzà l’activitat muscular i fou el primer a formular matemàticament el principi de conservació de l’energia a la seva obra Über die Erhaltung der Kraft ‘Sobre la conservació de l’energia’, 1847 Inventà l’oftalmoscopi 1851, perfeccionà la teoria dels colors de Young 1855 i descobrí les…
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring…
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell
© Fototeca.cat
Física
Físic escocès.
Deixeble de M Faraday i professor a Aberdeen, al King’s College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb L Boltzmann i JW Gibbs i que és coneguda com a estadística de…
Galileu
Galileu, pintura de G. Sutermans (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és conegut als Països Catalans Galileo Galilei.
Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…
reologia
Física
Ciència de la deformació i del flux, que enllaça la mecànica de fluids amb l’elasticitat i estableix la correlació entre les variables esforços, deformacions, temperatura i temps de la matèria considerada com un medi continu.
Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els inelàstics,…
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…