Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
brewster
Física
Unitat de tensió fotoelàstica (fotoelasticimetria).
La tensió fotoelàstica és d’un brewster si la diferència de marxa entre les dues components de la llum que travessa la substància fotoelàstica, després d’haver recorregut una distància d’1 mm, essent aquesta sotmesa a una pressió transversal de 10 5 Pa, és d’un àngstrom 1 B = 10 -12 Pa -1
David Brewster
Física
Físic escocès.
Professor de física a Edimburg, s’interessà especialment per l’òptica Els seus principals treballs tracten de l’absorció de la llum, de l’òptica metàllica i de la polarització Estudià la difracció de la llum 1799 i formulà la regla sobre la polarització total de la llum reflectida llei de Brewster Inventà un polarímetre i fou el primer a emprar el sodi com a productor de llum monocromàtica Determinà l’anomenat punt de Brewster, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol, per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i…
llei de Brewster
Física
Llei referida a la polarització de la llum per reflexió, segons la qual l’angle de polarització ϑp = n’/n, essent n i n’ els índexs de refracció dels medis incident i reflector, respectivament.
Com a conseqüència, l’angle reflectit és perpendicular al refractat
Jacques Babinet
Astronomia
Física
Físic francès, professor a la Sorbona, membre de l’Académie des Sciences, astrònom del Bureau des Longitudes.
Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquina pneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències…
fotoelasticitat
Física
Propietat que tenen algunes substàncies transparents i isòtropes de convertir-se en birefringents per la influència d’una deformació elàstica.
Aquesta propietat fou descoberta per Brewster l’any 1816, i és aprofitada per estudiar les tensions mecàniques patides per peces d’una construcció o d’un instrument, a partir de l’anàlisi de la fotoelasticitat de models fets en materials transparents
angle de polarització
A la figura de l’esquerra, la llum incident només té component paral·lela al pla d’incidència (fletxes), de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , no hi ha llum reflectida; a la figura de la dreta, la llum incident té component paral·lela (fletxes) i component perpendicular (punts) al pla d’incidència, de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , la llum reflectida no és nul·la, ja que conté la component perpendicular (punts) al pla d’incidència
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
brewsterià | brewsteriana
polarització
fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…
reflexió
Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…