Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
combustible nuclear
© Fototeca.cat
Física
Material capaç d’experimentar fissió alliberant energia.
Hi ha tres núclids urani-235, urani-233 i plutoni-239 susceptibles d’ésser emprats com a combustible D’aquests, l’isòtop U-235 és l’únic que hom troba en la natura formant part de l’urani natural en un 0,7%, i és el més emprat en la producció d’energia per a fins industrials El Pu-239 és el producte de la captura neutrònica de l’U-238, i és emprat principalment en la fabricació de bombes nuclears i en reactors ràpids L’U-233 és obtingut per captura neutrònica del Th-232, i és destinat a fins experimentals L’urani natural, abans de poder ésser emprat com a combustible, ha d’ésser sotmès a un…
anamòrfic | anamòrfica
© fototeca.cat
Física
Que produeix anamorfosi: objectius anamòrfics, miralls anamòrfics.
llei de Boyle-Mariotte
Física
Cas particular de l’equació d’estat d’un gas perfecte.
Estableix que, a temperatura constant, el volum ocupat per una massa gasosa és inversament proporcional a la pressió a la qual és sotmès el gas Analíticament, s’expressa pV = constant, on p representa la pressió total, i V el volum de la massa gasosa
ona d’Alfvén
Física
Cas particular d’ona hidromagnètica, introduïda inicialment per H. Alfvén l’any 1942.
Aquest tipus d’ona apareix quan la velocitat macroscòpica del plasma i la variació del camp magnètic són paralleles a l’eix Y i independents de Y , mentre que el camp magnètic mitjà és parallel a l’eix X , que és la direcció de propagació de les ones Aquest tipus d’ona s’ha detectat a la magnetosfera de la Terra
condensació
Física
Pas d’una substància de l’estat de vapor a un estat condensat, és a dir, a l’estat líquid o al sòlid; en el primer cas, és la transició contrària a la vaporització
i, en el segon, ho és de la sublimació
.
La condensació pot ésser causada per compressió o per refredament, i en ambdós casos el vapor allibera calor, que és anomenada calor latent de condensació La condensació pot produir-se sobre una superfície més freda que el vapor en qüestió, i s’esdevé quan la pressió del vapor és més gran que la pressió de vapor saturant de les fases líquida o sòlida de la substància a la temperatura de la superfície sobre la qual es produeix la condensació La condensació sobre una superfície pot produir-se de dues maneres D’una banda, en la condensació en pellícula es forma sobre la superfície freda una…
càrrega espacial
Física
Excés de càrrega elèctrica en una regió de l’espai, causada per la presència d’ions (com és en el cas d’un plasma) o d’electrons (com ara en un tub electrònic); en aquest darrer cas és anomenada càrrega electrònica
.
La càrrega espacial origina camps elèctrics intensos
piròmetre
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar temperatures elevades, basat en qualsevol dels fenòmens variables que depenen de la temperatura.
Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació cas del piròmetre de quadrant , basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall, ja sia una contracció cas de l’antic piròmetre de Wedgwood , basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre la dilatació dels líquids cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i galli fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C la fusió…
fórmules de Fresnel
Física
Fórmules que relacionen les amplituds reflectida (A´´) i refractada (A´) amb l’amplitud incident (A) del camp elèctric d’una ona lluminosa que incideix sobre un dielèctric isòtrop.
En el cas que el vector del camp elèctric sigui parallel al pla d’incidència, les fórmules són i essent l’angle d’incidència i r l’angle de refracció, i en el cas que el vector sigui perpendicular són En el cas que tingui una direcció qualsevol, per descomposició del vector aquest cas és reduït als anteriors Les fórmules de Fresnel permeten també d’estudiar el canvi de fase entre les ones incident, reflectida i refractada
contrast d’una imatge
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Quocient (o logaritme del quocient) entre les densitats òptiques D
(en el cas d’imatges transparents) o les luminàncies (en el cas d’imatges reflectores (fotografies) o emissores (televisió) dels punts més clars i les dels punts més foscos d’una imatge.
El contrast o duresa d’una imatge augmenta a mesura que augmenta aquest contrast màxim
antiariet
Física
Dit dels diferents dispositius destinats a evitar o limitar el cop d’ariet en un conducte hidràulic.
Els mitjans emprats per a produir aquest efecte limitador poden ésser escopir, durant un temps determinat, part del líquid de dins el conducte, mitjançant l’obertura d’una vàlvula, provocada, bé pel mateix augment de pressió cas de les vàlvules de seguretat i vàlvules antiariet , o bé per una ordre donada al mateix temps que la que tendeix a provocar el cop d’ariet cas del descarregador d’una turbina un altre mitjà és collocar al conducte un element que n’augmenti l’elasticitat i, per tant, la capacitat d’absorbir temporalment un important increment del volum líquid…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina