Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
bushel
Física
Unitat de mesura per a àrids que a Anglaterra equival a 0,036369 m3 i als EUA a 0,035239 m3.
En ambdós casos és igual a 8 vegades els galons respectius
anàlisi dimensional
Física
Tècnica lògica que serveix per a resoldre dos problemes importants de l’estudi experimental d’un fenomen físic.
D’una banda, determinar la llista mínima de paràmetres que el descriuen completament, i permetre, així, el plantejament d’experiències que donin informació completa amb el mínim de mesures de l’altra, planejar les experiències a escala reduïda o ampliada quan l’escala original del fenomen el fa poc apte per a l’experimentació directa L’anàlisi dimensional parteix del fet que dins cada sistema d’unitats físiques hom pot escriure, per a cada variable física i per a cada paràmetre numèric que intervé en les relacions, una equació de dimensions que té la forma d’un producte de les potències de…
lliura
Física
Unitat de pes utilitzada en els països anglosaxons.
L’emprada actualment és la lliura avoirdupois, que hom representa per lb En alguns casos és utilitzada també la lliura troy
circuit magnètic
Física
Conjunt de medis que formen un circuit tancat i a l’interior dels quals pot existir un flux magnètic.
Una part important d’un circuit magnètic sol ésser constituïda per una substància ferromagnètica, i en molts casos hom hi disposa entreferros El comportament d’un circuit magnètic és donat per la llei de Hopkinson
racionalitzat | racionalitzada
Electrònica i informàtica
Física
Dit de les fórmules i del sistema d’unitats emprats en electricitat en què només apareix el factor 4π en els casos de simetria esfèrica.
hidroestàtica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.
Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de la…
nombre màgic
Física
En un nucli atòmic, nombre de protons Z o de neutrons N que fa que una capa energètica sigui completa, la qual cosa confereix una gran estabilitat al nucli.
Els nombres màgics són 2,8,20,28,50,82 i el 126 Si Z i N són tots dos nombres màgics, el grau d’estabilitat és encara més remarcable, com en els casos de 4 2 He, 1 6 8 O i 2 0 8 8 2 Pb
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…
voltímetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar tensions en volts.
Essencialment és un galvanòmetre connectat en sèrie amb una resistència de valor elevat Són emprats tots els tipus de galvanòmetre, però és corrent el de bobina mòbil, per a corrent continu, i el de ferro mòbil, per a corrent altern El voltímetre electroestàtic , anàleg a l'electròmetre, és utilitzat en alguns casos especials cal esmentar també el voltímetre electrodinàmic , amb dues bobines
amortidor coherent perfecte
Física
Dispositiu que permet convertir la llum coherent en calor o energia elèctrica, anomenat també antilàser pel fet que realitza de manera inversa la tasca d’un làser.
El primers dispositius construïts enfoquen dos raigs de llum coherent idèntics dins d’una cavitat on una oblia de silici els refracta i reflecteix internament de manera repetida, de manera que les seves ones són anullades per interferència destructiva o, en la majoria dels casos, els seus fotons són absorvits per l’oblia El dispositiu té una eficiència superior al 99%