Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d…
equació de Navier-Stokes
Física
Expressió matemàtica de l’equilibri dinàmic d’un element de fluid, que en el cas particular d’un corrent de fluid newtonià (viscositat cinemàtica constant), en règim laminar, pren la forma
.
v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu
mecànica relativista
Física
Mecànica fundada per Albert Einstein (1905) i H. Minkowski (1909), basada en la teoria de la relativitat, els postulats de la qual revolucionaren, en primer lloc, la cronometria i la geometria i, per tant, la cinemàtica
.
D’altra banda, la cinètica relativista no resultà menys revolucionària que la cinemàtica en establir la relació, simplicíssima, E = mc 2 entre la massa m i l’energia E d’un cos o un corpuscle, relació que no resta exclusivament dins la mecànica, sinó que expressa una llei física universal Quant a la dinàmica relativista, una primera novetat que presenta consisteix a asserir la no-instantaneïtat de les interaccions, que es propaguen totes amb una velocitat inferior o igual a la de la llum en el buit La interacció de dos cossos o dos corpuscles durablement immòbils, doncs, és…
viscositat

Representació de la viscositat en aigua no turbulenta, en què F és proporcional a v (v, velocitat de la barcassa o de cada làmina d’aigua; F, força exercida per a vèncer la resistència -F al desplaçament)
© Fototeca.cat
Física
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.
Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la relació entre la…
paradoxa dels bessons
Física
Efecte relativista derivat de la dilatació del temps relativitat).
Si dos bessons, situats inicialment en un mateix punt d’un sistema de referència inercial S, se separen, l’un d’ells romanent a S mentre que l’altre emprèn un viatge espacial a gran velocitat, aleshores la cinemàtica relativista prediu que, en tornar-se a trobar, el bessó que ha romàs a S ha envellit més que no ho ha fet el que ha viatjat Per al nostre sentit comú, aferrat a la idea d’un temps absolut, és difícil d’entendre que aquesta dilatació del temps dels rellotges mòbils no és una paradoxa sinó una conseqüència matemàtica de la teoria de la relativitat que ja ha estat…
stokes
Física
Unitat fonamental de viscositat cinemàtica del sistema CGS, que, dimensionalment, equival a 1 cm2/s.
Un submúltiple molt emprat és el centistokes , que val 0,01 St
moviment
Física
En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a un sistema de referència.
Les primeres investigacions fetes en el camp de la física, als s XVI i XVII, per Kepler, Galileu i Newton, tingueren com a objectiu primordial l’estudi del moviment, i les conclusions obtingudes feren abandonar la secular idea aristotèlica d’un univers intuïtiu així nasqué la mecànica, una branca de la qual, la cinemàtica, estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, i l’altra branca, la dinàmica, en considera la causalitat Pel fet d’ésser l’espai i el temps els paràmetres que determinen un moviment, juntament amb l’establiment d’un sistema de…
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única, sinó que…