Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una…
índex de combustió
Física
Química
Relació entre el volum de CO i el de CO2 en els fums producte de la combustió, que indica fins a quin grau s’aparta de la combustió completa.
cambra de combustió
Física
Part central d’un fogar, on es posen primerament en contacte el combustible i el comburent.
calor de combustió
Física
Nombre de quilocalories que es produeixen en combinar-se un element combustible amb l’oxigen per formar un compost oxigenat.
cogeneració

Sistemes de cogeneració: a, turbina de contrapressió; b, cicle combinat turbina de gas-turbina de vapor; c, motor de combustió interna
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d’ autogeneració Els sistemes anomenats d’ energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els motors de…
calorímetre de bomba

Calorímetre de bomba
© Fototeca.cat
Física
Calorímetre no isotèrmic emprat per a determinar les calors de combustió de combustibles sòlids i líquids mitjançant el procés següent.
Primerament, una massa coneguda del combustible és introduïda en una bomba d’acer, plena d’oxigen per tal d’assegurar-ne la combustió completa i en segon lloc, la bomba és collocada en un calorímetre d’aigua, on hom provoca la combustió Amb la mesura de l’elevació de temperatura i el coneixement de la massa d’aigua i l’equivalent d’aigua del calorímetre i la bomba, hom pot calcular la calor de combustió
fogar
Física
Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.
De la forma del fogar depenen la composició dels gasos de combustió i la possibilitat de regular la quantitat de combustible consumit per unitat de temps Per als combustibles sòlids el fogar consisteix en un engraellat, horitzontal o inclinat, amb l’entrada d’aire per la part inferior i la sortida de gasos per la superior En alguns casos hom regula l’entrada d’aire fins al 60-70% del necessari, i el CO produït per la combustió incompleta es crema amb l’aire introduït per una entrada secundària disposada en el camí de sortida dels gasos Així hom obté temperatures més…
poder calorífic
Física
Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.
Generalment és expressada en quilocalories per quilo o m 3 normal, si és un gas Si el combustible considerat conté hidrogen o productes hidrogenats, en la combustió hi ha formació d’aigua i, aleshores, segons les condicions en què es trobi aquesta en el moment de la mesura, cal definir un poder calorífic superior PCS i un poder calorífic inferior PCI Hom defineix el poder calorífic superior considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0ºC, suposant que l’aigua formada s’ha condensat Segons les condicions en què té lloc la combustió…
mètode de Le Chatelier
Física
Mètode gràfic per a determinar la temperatura teòrica de combustió en funció de la potència calorífica útil d’un combustible.
La corba és determinada per punts a cada valor arbitrari de la temperatura de combustió, representada en abscisses, correspon un valor tabulat de la calor d’escalfament de cadascun dels components del combustible, la suma dels quals és la potència calorífica total, representada en ordenades
recuperador
Física
Aparell o instal·lació que permet la recuperació d’una part de la calor dels gasos de combustió d’un fogar abans que es perdin en l’atmosfera.
Algunes vegades els gasos de combustió, generalment molt abundants i molt calents, passen per un recuperador, abans d’ésser conduïts a la xemeneia, i en ésser-hi refredats permeten d’escalfar l’aigua d’alimentació o l’aire comburent Unes altres vegades, els gasos passen per economitzadors economitzador per tal de fornir del vapor necessari la mateixa fàbrica on és situat el forn Hi ha recuperadors anomenats d’inversió , que permeten d’escalfar el gas combustible i l’aire de combustió amb els gasos que surten dels fogars dels forns industrials importants forns alts,…