Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cremador
Física
Aparell emprat per a barrejar un combustible amb aire o oxigen per tal d’ésser cremat.
Els més simples regulen el fluix del combustible que es crema en contacte amb l’aire ambient Atès que la combustió només té lloc en fase gasosa, els cremadors de combustibles líquids o sòlids carbó polvoritzat han d’assegurar la polvorització del combustible i barrejar-lo uniformement amb l’aire necessari per a la combustió Certs combustibles, com el petroli i el fueloil pesant, han d’ésser escalfats abans de la polvorització
fogar
Física
Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.
De la forma del fogar depenen la composició dels gasos de combustió i la possibilitat de regular la quantitat de combustible consumit per unitat de temps Per als combustibles sòlids el fogar consisteix en un engraellat, horitzontal o inclinat, amb l’entrada d’aire per la part inferior i la sortida de gasos per la superior En alguns casos hom regula l’entrada d’aire fins al 60-70% del necessari, i el CO produït per la combustió incompleta es crema amb l’aire introduït per una entrada secundària disposada en el camí de sortida dels gasos Així hom obté temperatures més altes i més…
Robert Hutchings Goddard
Física
Enginyer i físic nord-americà.
Investigà els coets propulsats per combustibles i comburents líquids, i pel març del 1926 provà amb èxit el primer coet d’aquest tipus Hom el considera un dels pioners de l’astronàutica Establí el principi del coet de diverses fases i collaborà en la construcció del bazooka
Steven Chu
Física
Físic nord-americà.
Doctorat en física per la Universitat de Berkeley 1976, des del 1990 és professor d’humanitats i ciències a la Universitat de Stanford Desenvolupà la tècnica d’alentiment dels àtoms mitjançant làser, anomenada refredament Doppler, per la qual rebé el premi Nobel de física del 1997, compartit amb DPhillip i CCohen-Tannoudji A banda, ha rebut altres distincions, entre les quals el premi Faisal de ciència 1993 Posteriorment ha fet aportacions a l’anàlisi de processos biològics a nivell molecular S'ha posicionat públicament en favor del desenvolupament de les energies nuclear i alternatives per a…
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una…
Reactor experimental termonuclear internacional
Física
Projecte internacional per a la construcció d’un reactor termonuclear que permeti estudiar la viabilitat tecnològica i econòmica de la producció d’energia a gran escala per mitjà de processos de fusió nuclear (en contraposició a la fissió usada en els reactors nuclears actuals).
Té l'origen en una sèrie de cimeres de caps d’estat i de govern de països industrialitzats celebrades els anys vuitanta, en les quals es pretenia desenvolupar un sistema d’obtenció d’energia que evités els problemes mediambientals i d’exhauriment o d'escassetat extrema, davant la demanda creixent en un futur a mitjà termini, com és el cas dels combustibles fòssils El projecte inicial fou signat el 1985 per l’antiga URSS des del 1991, Rússia, els Estats Units d’Amèrica, les Comunitats Europees des del 1993, Unió Europea a través de l’ EURATOM i el Japó Posteriorment s’hi afegiren…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
calorímetre de bomba

Calorímetre de bomba
© Fototeca.cat
Física
Calorímetre no isotèrmic emprat per a determinar les calors de combustió de combustibles sòlids i líquids mitjançant el procés següent.
Primerament, una massa coneguda del combustible és introduïda en una bomba d’acer, plena d’oxigen per tal d’assegurar-ne la combustió completa i en segon lloc, la bomba és collocada en un calorímetre d’aigua, on hom provoca la combustió Amb la mesura de l’elevació de temperatura i el coneixement de la massa d’aigua i l’equivalent d’aigua del calorímetre i la bomba, hom pot calcular la calor de combustió
energia solar

Placa solar
© Lluís Prats
Meteorologia
Física
Energia
Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,…
calefacció
Dispositiu en paraigua per distribuir aigua calenta des de dalt
Física
Conjunt d’aparells o dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial.
Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes…