Resultats de la cerca

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així…

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a…

El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris

Les primeres càmeres obscures ho eren

Consisteix, generalment, en un microscopi de gran angular

Aquest nom convé amb més propietat a les bombes que xuclen el líquid precisament per l’aspirador, però també, per analogia, és aplicat a les turbines En les bombes, seguint el sentit de circulació del líquid, l’aspirador és un tub convergent, almenys en una de les seves parts, per tal que el líquid agafi progressivament la velocitat que ha de tenir a la boca d’entrada i així es minimitzin les pèrdues de càrrega En les turbines, seguint el sentit de circulació del fluid, l’aspirador és un tub divergent La seva funció és molt important, puix que l’aigua, després de travessar la…

L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…

Emprat normalment en els aparells de projecció, en els microscopis i en les ampliadores, és constituït per una lent o associació de lents convexes o planoconvexes per tal de procurar que l’aberració d’esfericitat sigui mínima

Les ones lluminoses que, procedents d’un focus puntual collocat a l’eix òptic del sistema, travessen les dues parts de la lent produeixen bandes d’interferència en incidir en una pantalla collocada a posta