Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
llei de Lambert
Electrònica i informàtica
Física
Llei en virtut de la qual la il·luminació d’una superfície és inversament proporcional al quadrat de la distància que la separa del focus lluminós i directament proporcional al cosinus de l’angle que formen els raigs lluminosos amb la normal a la superfície.
És anomenada correntment llei del cosinus illuminació
petricó
Física
Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, pròpia del Principat de Catalunya, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235 l a Barcelona.
A diversos llocs, com Lleida i Tarragona, era anomenat correntment quart de porró
fasímetre
Física
Aparell per a mesurar la diferència de fase φ entre dues magnituds elèctriques alternes de la mateixa freqüència, com és el cas de dues tensions o dos corrents d’un sistema polifàsic o del desfasament entre la tensió i el corrent en una mateixa fase.
L’aparell és de tipus electrodinàmic i duu una escala graduada que pot indicar l’angle φ o, més correntment, el seu cosinus cos φ
watt
Física
Unitat SI de potència.
Equival a 1 joule per segon Hom el representa per W Són emprats correntment els seus múltiples i submúltiples microwatt μW, milliwatt mW, kilowatt kW i megawatt MW Rep el seu nom de l’enginyer J Watt
bel
Física
Unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica decimal, la relació entre dues potències.
El nombre n de bels és expressat per n = log 1 0 P 1 / P 2 , essent P 1 la potència considerada i P 2 la de referència Aquesta unitat és emprada especialment per a expressar potències acústiques i també guanys o atenuacions, bé que correntment hom empra el seu submúltiple, el decibel
vapor
Física
Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica.
Bé que correntment hom anomena vapor el gas que és pròxim a la condensació o el que correspon a la fase gasosa d’una substància que, en les condicions habituals de pressió i de temperatura, és també en estat sòlid o líquid, com és ara l’aigua, des del punt de vista d’estat d’agregació vapor i gas són una mateixa cosa
capa
Física
En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un o diversos electrons corticals en funció de llur nombre quàntic principal n
.
Correntment, hom considera com a màxim 7 capes d’electrons que, per ordre, s’anomenen K, L, M, N, O, P i Q, essent la capa K la més propera al nucli Una capa completa conté 2 n 2 electrons En realitat, aquestes capes consten, respectivament, i com a màxim, de 2, 8, 18, 32, 18, 8 i 6 electrons nivell d’energia
velocitat angular
Física
Velocitat en què el paràmetre que experimenta una variació és l’angle φ que forma el vector que representa la posició d’un punt material respecte a una direcció de referència.
És a dir, La velocitat angular és una magnitud vectorial la direcció de la qual és perpendicular al pla en què es produeix la variació de l’angle, i el sentit, és el d’avanç que té un tornavís que gira en el mateix sentit que la variació de l’angle La unitat de mesura en el SI és el radiant per segon rad/s, bé que correntment hom fa servir les revolucions per minut rpm
calor específica
Física
Energia que ha de rebre la unitat de massa d’una substància perquè la seva temperatura s’elevi una unitat (un grau).
El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids
configuració electrònica
Física
Distribució dels electrons d’un àtom o molècula en els diversos orbitals d’aquests.
Per a deduir les configuracions electròniques dels àtoms, hom es basa en el fet que un àtom multielectrònic pot collocar els seus electrons en un conjunt d’orbitals formalment anàleg al de l’àtom d’hidrogen, bo i seguint l’ordre de menor a major energia dels orbitals i tenint en compte el principi d’exclusió L’ordre en què es van emplenant d’electrons els orbitals d’un àtom neutre és 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 6d, ~ 5f orbital atòmic La configuració electrònica d’un àtom és simbolitzada per mitjà de la notació dels orbitals amb un índex volat…