Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
verd
Física
Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau.
Les longituds d’ona de la llum verda són compreses entre 4920 i 5700 Å Pigments verds nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions verd de crom verd de Brunswick, verd anglès, mescla de blau de Prússia i groc molt variable, segons la composició fabricació química bo elevada mitjana pintura industrial vermell de Halonàmina ftalocianina de coure clorada blavosa fabricació química excellent excellent pintura industrial, esmalt al forn verd de Guignet òxid de crom hidratat viva…
activador
Física
Substància que en quantitat molt feble dóna lloc a la luminiscència de certs cristalls.
Així, l’addició de traces de coure, argent o manganès provoca la fosforescència del sulfur de zinc
alnico
Física
Família d’aliatges fèrrics amb quantitats variables d’alumini (8-12%), de níquel (14-28%) i de cobalt (5-24%).
Alguns contenen, a més, petites quantitats de coure i de titani Segons la seva composició hom distingeix uns dotze tipus d’alnico Tots ells són caracteritzats per llurs propietats ferromagnètiques i usats en la fabricació d’imants permanents
cèl·lula fotovoltaica de capa fina
Física
Tipus de cèl·lula fotovoltaica la principal característica de la qual és que el material semiconductor que genera l’efecte fotovoltaic té un gruix que va des d’alguns nanòmetres fins a alguns micròmetres, a diferència de les cèl·lules cristal·lines que tenen unes dècimes de mil·límetres.
El material semiconductor s’incorpora sobre un substrat mitjançant un procés de deposició Algunes d’aquestes cèllules actualment comercialitzades són les cèllules de silici amorf, les de silici nanocristallí, les de tellur de cadmi, les CIS o CIGS selenur de galli, indi i coure, etc
baroscopi
Física
Aparell emprat per a verificar la validesa del principi d’Arquimedes en els gasos.
És una balança de braços iguals que a pressió atmosfèrica normal manté l’equilibri entre una esfera de coure, buida i tancada hermèticament, i una altra de massissa de pes equivalent i, per tant, de volum molt més petit Collocat el baroscopi a l’interior d’una campana de buit, en fer disminuir progressivament la pressió de l’aire de la campana mitjançant una bomba de buit, hom observa com la balança es decanta cap al costat del qual penja l’esfera buida, perquè, en disminuir la pressió, la força ascensional sobre l’esfera buida disminueix molt més ràpidament
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt d’una…
antipartícula
Física
En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra.
Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…
bescanviador de calor
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de material…
plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
alconit
Física
Aliatge del tipus de l’ alnico
que conté ferro (51,5%), cobalt (23%), níquel (14%), alumini (8,5%) i coure (3%).
És emprat en la fabricació d’imants permanents