Resultats de la cerca

Totes les altres magnituds físiques deduïdes de lleis experimentals tenen unitats derivades d’aquestes quatre unitats fonamentals

Apareix a l’hora de cercar solucions de les equacions d’ones

Hom classifica les magnituds en escalars , vectorials o tensorials segons que llurs valors puguin ésser expressats utilitzant només un nombre o bé utilitzant un vector o un tensor Una magnitud és anomenada fonamental quan hom la defineix sense recórrer a d’altres magnituds, mentre que en el cas contrari és anomenada derivada Aquestes magnituds derivades poden ésser dimensionals o adimensionals anàlisi dimensional

Professor a la Universitat de Harvard des del 1956, es dedicà a treballs de recerca sobre el camp magnètic nuclear fets com a collaborador d’ EM Purcell guanyador del premi Nobel de física el 1952 sobre els raigs gamma i sobretot sobre l’efecte Mössbauer, on comprovà algunes conseqüències derivades de la teoria de la relativitat general Els seus treballs foren fonamentals per al desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear

Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica

Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable

Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular el valor que la dita…

Tot sistema d’unitats tria unes unitats fonamentals o bàsiques , i totes les altres són unitats derivades A través del temps han estat proposats diversos sistemes d’unitats en física i tècnica unitat , amb la idea que poguessin ésser adoptats universalment Entre aquests sistemes cal remarcar especialment els sistemes CGS, Giorgi o MKSA basat en el mecànic MKS, que ha donat lloc al sistema internacional SI, el tècnic o pràctic , i d’altres de menys difusió Tots aquests sistemes tenen l’origen en el sistema mètric decimal Subsisteix encara algun sistema no decimal, com el…

Per exemple, el potencial electroestàtic d’una distribució de càrregues elèctriques ha de satisfer l’equació diferencial de Laplace ∇ 2 V =0 amb la condició de contorn que V sigui constant sobre la superfície dels conductors que hi hagi a l’espai del problema Les condicions de contorn són imposades per les lleis físiques, per la simetria o per la disposició experimental del problema Si el problema dinàmic és controlat per una o diverses equacions diferencials en derivades parcials, la solució particular del problema generalment ha de satisfer, a més d’unes condicions de contorn,…

L’expressió matemàtica és donada per l’equació dn = λ n , λ essent la constant de desintegració, n , el nombre de nuclis presents, i dn , el nombre de nuclis que desapareixen el signe negatiu indica el fet de la minva del nombre de nuclis La variació de l’activitat en el temps, funció del nombre de nuclis, va relacionada amb la integral de l’anterior equació, l’expressió de la qual és nt = n₀e -λt , n₀ essent el nombre de nuclis en l’instant inicial, i t , el temps transcorregut des d’aquest instant inicial Unes magnituds derivades de la constant de desintegració són la vida…