Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
efecte Magnus
Efecte Magnus produït en un cilidre que gira a velocitat v’ en el si d’un corent fluid que se desplaça a velocitat v
© Fototeca.cat
Física
Efecte resultant de la rotació d’un cilindre dins d’un corrent fluïd.
Si el cilindre gira entorn del propi eix i el corrent fluid on és submergit és uniforme i de velocitat perpendicular a l’eix, el cilindre restarà sotmès a una força la direcció de la qual és normal a l’eix i a la velocitat del corrent El sentit serà el que hom obté fent girar 90° en el sentit contrari al de la rotació del cilindre el vector velocitat del corrent
balança hidroestàtica
Esquema simplificat d’una balança hidroestàtica
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a determinar la densitat (relativa) de sòlids i líquids.
Bàsicament, consisteix en una balança clàssica que, sota d’un dels plats, porta un ganxo on hom penja el cos la densitat del qual hom vol determinar La densitat relativa d’un cos sòlid és el quocient entre la massa m del cos i la massa m ' d’aigua que aquest desplaça en ésser submergit m/m ' En el cas d’un líquid, hom determina la massa m ' de l’aigua desplaçada per un cert cos de massa coneguda i la massa m 1 / m ' densitat
escolament
Tipus principals d'escolament aerodinàmic
© Fototeca.cat
Física
Moviment en conjunt d’un fluid.
Hom estudia tant el moviment d’un fluid per l’interior d’una conducció com la resistència que oposa un fluid a un objecte que es desplaça en el seu si escolament aerodinàmic Hom distingeix dos tipus principals d’escolament l' escolament laminar , en què les partícules del fluid llisquen les unes damunt les altres tot formant capes paralleles, i l' escolament turbulent , caracteritzat per les fluctuacions irregulars de les velocitats de les partícules del fluid El tipus d’escolament que s’esdevé en un problema hidrodinàmic concret és determinat pel valor del nombre de Reynolds si R és…
viscositat
Representació de la viscositat en aigua no turbulenta, en què F és proporcional a v (v, velocitat de la barcassa o de cada làmina d’aigua; F, força exercida per a vèncer la resistència -F al desplaçament)
© Fototeca.cat
Física
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.
Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la relació entre la…
radiació de sincrotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’…
balança de torsió
Física
Dinamòmetre de torsió, basat en la deformació de dues molles espirals o en la deformació per torsió d’una cinta metàl·lica, sota l’acció del moment del pes del cos aplicat a l’extrem d’un canastró.
La balança presenta una escala circular degudament mesurada en càrregues, corresponents a diversos angles de torsió, tots ells dins la regió en què el sistema que es deforma té un comportament perfectament elàstic Un ajust de zero, indicat per la coincidència amb el zero de l’escala de dos índexs, fix l’un i solidari al canastró l’altre, deixa la balança en condicions de funcionament En carregar la balança, l’índex mòbil es desplaça juntament amb tot el canastró Hom obté el valor de la mesura donant una torsió contrària a una de les molles o a un dels extrems de la cinta fent girar el punt de…
Cₓ
Evolució del valor del producte Cx·S en funció del disseny progressivament més aerodinàmic de la forma dels vehicles
© fototeca.cat
Física
Coeficient de resistència a l’avançament d’un objecte que es desplaça en el si d’un fluid.
Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència
nivell de Fermi
Electrònica i informàtica
Física
Valor de la posició energètica en la qual un estat d’energia té una probabilitat d’un 50% d’ésser ocupat per fermions.
És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses acceptadores, és a dir, de…
luxó
Física
Partícula fonamental de massa en repòs nul·la, que es desplaça a la velocitat de la llum en el buit.
Els fotons, els gravitons i els neutrins són luxons
localització d’Anderson
Física
Fenomen físic pel qual una ona és incapaç de propagar-se a través d’un medi desordenat.
L’existència d’aquest efecte fou teoritzada en primer lloc per Philip WAnderson el 1958, quan estudiava la conductivitat electrònica per difusió dels electrons en una xarxa cristallina amb desordre Des del punt de vista quàntic, els electrons responsables de la conductivitat elèctrica ocupen la banda de conducció en un sòlid, i el seu estat quàntic es pot representar per mitjà d’una ona que es desplaça per la xarxa cristallina formada pels ions Les impuritats i els defectes presents en el medi equivalen a obstacles contra els quals xoca aquesta ona, de manera que hi ha una resistència al…