Resultats de la cerca

Hom el representa, generalment, especificant les amplituds i, a vegades, les fases de les components del so en funció de la freqüència La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de sons, les freqüències dels…

Ingressà a la Royal Society el 1760 Sis anys més tard, en la seva comunicació Factitious Airs , establí la diferència entre el diòxid de carboni aire fix i l’hidrogen aire inflamable i també desenvolupà tot un seguit de tècniques per a treballar amb gasos El 1783, en els seus Experiments on Air , determinà que l’atmosfera té una composició constant i preveié l’existència dels gasos rars sintetitzà l’àcid nítric per oxidació del nitrogen i l’aigua amb l’eudiòmetre que porta el seu nom En els seus estudis sobre l’electricitat investigà sobre la capacitat dels condensadors i les propietats dels…

El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica

Fou professor a Lund 1901-19 i estudià les línies espectrals atòmiques de diversos elements, entre els quals l’hidrogen Establí que hi intervé sempre una constant, coneguda amb el seu nom, i en determinà el valor

Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom

La més emprada és la brúixola de tangents , en la qual la tangent de l’angle de desviació és proporcional al corrent de mesurar Hom empra també la brúixola de sinus , en la qual el sinus de l’angle de desviació és el que determina el corrent a mesurar

El 1895, amb una balança de torsió, dissenyada per ell mateix, determinà la massa de la Terra en 6 x 10 2 4 kg experiència semblant a la de Cavendish El 1890 inventà un radiomicròmetre amb què mesurà la temperatura de la superfície de la lluna i la dels planetes

Fou professor a l’École Normale Supérieure i a l’École Centrale Estudià la transmissió de la calor i determinà, juntament amb Fourier, la conductivitat tèrmica de diverses substàncies 1841 Construí també un galvanòmetre Publicà Cours de physique 1823-26, Traité de la chaleur 1829 i Traité de l’éclairage 1827

Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634

Estudià a les universitats d’Erlangen i de Cambridge, on fou assistent de Rutherford Investigà amb Marsden la dispersió de les partícules alfa i determinà, amb Rutherford, el període radioactiu del radi El 1913 inventà el comptador de partícules, que perfeccionà el 1928 amb l’ajut d’E W Müller, conegut amb el nom de comptador de Geiger-Müller