Resultats de la cerca

En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2

Regula automàticament el pla focal de la imatge de manera que coincideixi amb l’emulsió —o el sensor en el cas de càmeres digitals— per tal de proporcionar una imatge nítida És format per un o diversos sensors AF que cobreixen, cada un, un sector del fotograma Hi ha diversos sistemes d’autofocus l' estàtic , que enfoca objectes immòbils l' autofocus amb seguiment , que és capaç de detectar si un objecte està en moviment i mantenir-lo ben enfocat, i el dinàmic , format per diversos sensors AF i que és capaç de detectar si un objecte en moviment canvia de sensor AF i passar el…

Per exemple, el potencial electroestàtic d’una distribució de càrregues elèctriques ha de satisfer l’equació diferencial de Laplace ∇ 2 V =0 amb la condició de contorn que V sigui constant sobre la superfície dels conductors que hi hagi a l’espai del problema Les condicions de contorn són imposades per les lleis físiques, per la simetria o per la disposició experimental del problema Si el problema dinàmic és controlat per una o diverses equacions diferencials en derivades parcials, la solució particular del problema generalment ha de satisfer, a més d’unes condicions de contorn,…

Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids anomenada física de…

Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única aplicada en un…

En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals ,…

Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…

v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu

Així, per exemple, quan hom estudia el moviment d’un planeta al voltant del Sol, pot estudiar-lo com si fos un sistema de dos cossos interaccionants, i resoldre el moviment de cadascun d’ells, o bé considerar només el moviment del planeta al voltant del centre de massa del sistema planeta-Sol, tot considerant com a massa del planeta la seva massa efectiva , que és donada per μ = m p M S / m p + M S , on m p i M S són les masses del planeta i del Sol, respectivament Hom troba conceptes similars en d’altres parts de la física