Resultats de la cerca

La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc

Les principals proposicions de la teoria són que tots els elements químics són constituïts per partícules petitíssimes, anomenades àtoms , que resten indivisibles durant les reaccions químiques que l’àtom té un conjunt de propietats característiques, una de les quals és la massa atòmica, constant en cada element i distinta per a cadascun d’ells que quan dos o més elements es combinen, el compost resultant és format per àtoms dels elements reaccionants i que la quantitat mínima d’un cos compost és anomenada molècula i ha d’ésser constituïda almenys per un àtom de cadascun dels…

És anomenat també refractòmetre

L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir,…

Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima distància a…

La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…