Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Léo Esaki
Física
Físic japonès doctorat en ciències per la Universitat de Tòquio i especialitzat en la física de l’estat sòlid.
Fou cap del departament de física de la Sony 1956-60 i després passà al Centre de Recerques de l’IBM El 1973 li fou concedit el premi Nobel de física, juntament amb el nord-americà Ivar Giaever, per llurs treballs sobre l' efecte túnel , en el qual es basa l’anomenat díode túnel o díode Esaki
Gerd Binnig
Física
Físic alemany.
Doctorat a la Universitat de Frankfurt el 1978, aquest any passà a treballar al laboratori IBM de Zuric El 1986 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció i el perfeccionament del microscopi electrònic d’efecte túnel
Claude Cohen-Tannoudji
Física
Físic francès.
Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips
Eduard de Rafael
Física
Físic.
Llicenciat a Barcelona 1960 i doctorat a París 1966, ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre el 1978 i el 1980 Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica
Richard Mead Goody
Física
Físic atmosfèric anglès naturalitzat nord-americà.
Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954
Mark Waldo Zemansky

Mark Waldo Zemansky
Física
Físic nord-americà.
Graduat al City College de Nova York 1921 i doctorat per la Universitat de Columbia 1927, ensenyà en el primer d'aquests centres 1925-67 Féu diverses recerques sobre física general i física atòmica Amb Allan C G Mitchell publicà el 1934 Resonance Radiation and Excited Atoms És conegut també per alguns llibres de text, com College Physics 1947, amb la collaboració de FW Sears
Robert Woodrow Wilson
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Rice University de Houston el 1952 i doctorat al California Institute of Technology 1962, a partir del 1963 desenvolupà la seva tasca de recerca als Bell Telephone Laboratories Obtingué diversos guardons, entre els quals la medalla Herschel 1977 i, pels seus estudis sobre les microones còsmiques, el premi Nobel de física el 1978, juntament amb Arno A Penzias i PL Kapica
Robert Henry Dicke
Física
Físic nord-americà.
Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970
Frederick Reines
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Nova York el 1944, s’especialitzà en física nuclear En 1944-59 treballà al laboratori de Los Álamos i en 1966-88 fou professor a la Universitat de Califòrnia, on fou cap del departament de física 1966-74 Membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, rebé nombrosos guardons per les seves contribucions El 1995 li fou atorgat el premi Nobel de física pel descobriment de les partícules subatòmiques neutrí i tau, que compartí amb MPerl
Martin Perl

Martin Perl
© SLAC National Accelerator Laboratory / Helen Shen
Física
Físic nord-americà.
Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial El 1948 es graduà en enginyeria química per l’Institut Politècnic de Brooklyn i més endavant treballà a l’empresa General Electric El 1950 tornà als estudis universitaris i el 1955 obtingué un doctorat en física per la Universitat de Columbia, on treballà fins el 1963, que s’incorporà al Linear Accelerator Center de la Universitat de Stanford, on determinà l’existència de la partícula subatòmica leptó tau Rebé el premi Wolf de física el 1982 i el Nobel, també de física, el 1995