Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
William Henry Fox Talbot
Física
Químic, físic i inventor anglès.
Ideà un mètode talbotípia per a obtenir fotografies sobre paper 1839 i un altre per a fotografies instantànies 1851, investigacions que dugué a terme amb independència de les de LJMDaguerre També féu recerques sobre l’espectre i, en matemàtiques, sobre el teorema de Fagnano
Vagn Walfrid Ekman
Física
Geografia
Físic i oceanògraf suec.
Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia
Vitalij L. Ginzburg
Física
Físic rus.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i dugué a terme la seva tasca d’investigació a l’Institut Lebedev Especialitzat en física teòrica i astrofísica, contribuí al desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen soviètica Les seves investigacions tractaren temes com la superconductivitat i la superfluïdesa o la teoria de la condensació de Bose-Einstein Rebé el premi Nobel de física el 2003, juntament amb AAAbrikosov i JLeggett
George Paget Thomson
George Paget Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès, fill de Joseph John Thomson.
Féu recerques importants en aerodinàmica, que dugué a terme efectuant vols d’assaig a la Royal Air Force durant la Primera Guerra Mundial Estudià amb Chadwick l’energia atòmica i la fusió nuclear El 1827 descobrí la difracció dels electrons, la qual cosa li permeté d’estudiar la natura ondulatòria d’aquests, simultàniament amb CJDavisson però independentment d’ell, i per això li fou atorgat, juntament amb aquest, el premi Nobel de física el 1937
Pierre-Gilles de Gennes
Física
Físic francès.
Fou catedràtic a la Universitat de París-Orsay i el 1971 ingressà al Collège de France Especialista en física de la matèria condensada, realitzà aportacions en magnetisme, superconductivitat, hidrodinàmica i altres camps, en els quals dugué a terme la formulació de models aptes per a la utilització en aplicacions industrials El 1991 rebé el premi Nobel de física Entre tot el recull dels seus estudis cal destacar The Physics of Liquid Crystals 1974 i Fragiles 1994
Arthur Leonard Schawlow
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Toronto el 1949, aquest any s’associà amb Charles Hard Townes , amb qui dugué a terme gran part del seu treball de recerca sobre microones, espectroscòpia i superconductivitat a les universitats de Columbia 1949-61 i als laboratoris Bell 1951 El 1958 descobrí el raig làser, pel qual obtingué el premi Nobel de física el 1981 compartit amb LKMSieghban i NBloembergen El 1961 ingressà a la Universitat de Stanford i el 1966 esdevingué director del departament de física d’aquest centre Entre les seves obres destaquen Infrared and Optical Masers 1958 i Lasers…
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la cicloide Publicà…
John Archibald Wheeler

John Archibald Wheeler
© Universitat de Texas
Astronomia
Física
Físic i astrofísic nord-americà.
Estudià a la Johns Hopkins University de Baltimore, on es doctorà el 1933 L’any següent anà a Copenhaguen, on collaborà amb Niels Bohr en la recerca sobre el nucli de l’àtom Professor a la Universitat de Princeton des del 1938, el 1943 participà en el projecte Manhattan, que desenvolupà la primera bomba nuclear Posteriorment retornà a Princeton, on dugué a terme la seva carrera acadèmica i de recerca fins a la jubilació 1976 Fou un dels principals descobridors dels forat negre el 1967 i, juntament amb Bryce deWitt, fou un pioner dels estudis sobre la gravetat quàntica El 1973…
Roger Y. Tsien

Roger Y. Tsien
© The University of North California
Física
Bioquímic nord-americà.
Graduat en química a la Universitat de Harvard 1972, es doctorà el 1977 a la Universitat de Cambridge, on posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1981, que passà a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on fou professor fins el 1989 Des d’aquest any fou professor al departament de fisiologia i anatomia de la Universitat de Califòrnia San Diego i investigador al Howard Hughes Medical Institute A partir de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein desenvolupà diverses proteïnes emissores d'altres colors que han resultat crucials en…
Donald Arthur Glaser
Física
Físic nord-americà.
El 1946 es graduà en físiques al Case Institute of Technology de Cleveland i el 1950 obtingué el doctorat al California Technology Institute Professor a la Universitat de Michigan 1949-1959 i posteriorment a la Universitat de Califòrnia, inventà la cambra de bombolles , dispositiu per a seguir la trajectòria dels electrons, i en dirigí la construcció El 1960 fou distingit amb el premi Nobel de física, pels seus estudis sobre les partícules subatòmiques Des de mitjan anys seixanta feu recerca en biologia molecular L’any 1971 fundà amb altres collaboradors seus la companyia Cetus, la primera…