Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
microscopi electrònic

Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
dispositiu electrònic molecular
Física
Nom que rep un dispositiu teòric basat en molècules orgàniques i que podria tenir la mateixa capacitat que els xips de silici.
Un MED pot estar compost de dues cadenes de polímers i un àtom central que fa de pont i controla el flux d’electrons entre elles
espectre electrònic
Física
Espectre àtomic o molecular que resulta de transicions entre els nivells energètics electrònics dels àtoms o de les molècules, respectivament, d’una substància.
núvol electrònic
Física
Conjunt d’electrons d’un àtom, que giren al voltant del nucli segons òrbites distintes.
voltímetre electrònic
Electrònica i informàtica
Física
Voltímetre proveït d’un amplificador amb tubs o transistors.
La tensió a mesurar és amplificada prèviament i després és mesurada amb un galvanòmetre del tipus de bobina mòbil La característica principal d’aquest aparell és la impedància d’entrada, que és molt elevada Un tipus molt corrent és l’anomenat voltímetre de vàlvula , amb tubs, bé que actualment n'hi ha amb transistors Cal esmentar també els voltímetres digitals , com més va més emprats
raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Física
Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.
Foren descoberts per Johan W Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies alumini, or, etc Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X, el microscopi electrònic…
Hiroshi Amano

Hiroshi Amano
© Nagoya University
Física
Enginyer electrònic japonès.
Graduat 1983 i doctorat 1988 per la Universitat de Nagoya, ha exercit la docència i la recerca en aquesta universitat 1988-92, a la de Meijo 1992-2010 i, des d’aquest darrer any, novament a la de Nagoya El 1989, conjuntament amb Isamu Akasasi obtingué el díode electroluminescent LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible d’obtenir llum blanca afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons…
Isamu Akasaki

Isamu Akasaki
© Y. Nakamura / Meijo University
Física
Enginyer electrònic japonès.
Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons…
leptó
Física
Nom genèric d’una família de partícules caracteritzades pel fet d’ésser fermions (ja que tenen spin semisenar) i de no experimentar la interacció forta.
En les primeres classificacions de partícules, que foren fetes atenent la massa, els leptons eren les partícules menys pesants Segons l’actual esquema de partícules, hom pot classificar totes les partícules en dues grans famílies els hadrons i els leptons Els hadrons són constituïts de quarks i els leptons són, ara per ara, d’estructura simple Els leptons coneguts són l’ electró , el muó i el tauó , els corresponents neutrins el neutrí electrònic , el neutrí muònic i el neutrí tauònic , i les antipartícules de tots ells que genèricament són anomenades antileptons Hom els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina