Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
György Békésy
Biologia
Física
Biofísic hongarès.
Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
Henry Gwyn Moseley
Física
Físic anglès.
Creador de l’espectroscòpia dels raigs X, relacionà les ratlles d’aquest espectre amb l’estructura electrònica dels àtoms d’aquells elements que utilitzava com a anticàtode, i així pogué confirmar l’ordre ja establert dins la taula periòdica de Mendelejev, com també l’existència de llacunes corresponents als números 43, 61 i 75 La seva tècnica féu possible el descobriment de nous elements, com l’hafni i el reni
Johannes Hans Daniel Jensen
Física
Físic alemany.
Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Hamburg Fins el 1941 treballà en aquesta universitat, i després ho féu en l’institut de tecnologia de Hannover fins el 1949, que fou nomenat professor a Heidelberg Els seus estudis sobre l’àtom i les teories que exposà sobre les capes nuclears el conduïren a proposar el seu model nuclear el 1949, establert amb la collaboració de MGoeppert-Mayer i EPWigner Tots tres reberen el premi Nobel de física el 1963 Amb MGoeppert-Mayer publicà Elementary Theory of Nuclear Shell Structure 1955
Tsung-Dao Lee
Física
Físic xinès nacionalitzat nord-americà (1962).
Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb Chen Ning Yang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per Chen Shiung Wu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
principi de correspondència
Física
Principi que relaciona la mecànica clàssica amb la quàntica.
Fou establert per Niels Bohr el 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l’elaboració de la mecànica quàntica El principi de correspondència representa al mateix temps un reconeixement que els postulats de la física clàssica són solucions parcials dels postulats quàntics i que, per a formular una teoria quàntica coherent, s’ha de prescindir de determinats conceptes clàssics Així, els treballs del físic danès NBohr descartaren la noció clàssica que una partícula carregada en moviment emet energia i introduïren el concepte de quantització de…
llindar
Física
Valor extrem (màxim o mínim) d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.
John F. Clauser

John F. Clauser
© Caltech. California Institute of Technology / John Dukat
Física
Físic nord-americà.
Llicenciat en física per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1964, es doctorà per la Universitat de Colúmbia 1969 Entre el 1969 i el 1993 treballà al Lawrence Berkeley National Laboratory, al Lawrence Livermore National Laboratory i a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on formà part del Fundamental Fysiks Group L’any 1972 feu la primera prova experimental de la predicció del teorema de Bell , que es convertí en la primera observació de l’entrellaçament quàntic i la primera observació experimental d’una violació de la desigualtat de Bell El 1974 mostrà una generalització del mateix…
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió entre el centre…