Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
diferencial
Física
Dit dels instruments que serveixen per a mesurar la diferència entre dues magnituds, però no llurs valors absoluts.
Per exemple, el baròmetre diferencial mesura la diferència entre la pressió al nivell de la mar i l’existent al lloc on hom efectua la mesura
desfasament
Electrònica i informàtica
Física
Diferència entre les fases instantànies de dues magnituds periòdiques de la mateixa freqüència.
En corrent altern hom parla generalment del desfasament existent entre la tensió i el corrent, el qual desfasament es dóna sempre que la càrrega no és resistiva pura, sinó que presenta una component reactiva Sovint el desfasament és expressat com un angle angle de desfasament , un temps o una fracció de període Segons el signe del desfasament, hom parla d' avanç de fase o de retard de fase
volt
Física
Unitat SI de força electromotriu i de tensió.
És la tensió existent entre dos punts d’un conductor pel qual passa un corrent d’1 A i hi és dissipada una potència d’1 W Hom el representa amb el símbol V El 1881 fou definit el volt absolut , que posteriorment fou substituït 1910 per volt internacional, de valor gairebé igual 1 volt i n t = 1,00034 volts a b s, però després 1938 hom tornà a usar el primitiu Rep el seu nom del físic A Volta
Peter Joseph Wilhelm Debye
Peter Joseph Wilhelm Debye
© Fototeca.cat
Física
Físic i químic alemany d’origen neerlandès.
Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus…
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…
experiment de Rowland
Electrònica i informàtica
Física
Experiment dut a terme per H.A. Rowland per a provar la relació existent entre el magnetisme i l’electricitat.
Disposà un disc electritzat que girava a gran velocitat i demostrà mitjançant unes agulles magnètiques que es produïa un camp magnètic per efecte del camp elèctric creat pel disc
atles solar
Física
Conjunt de mapes i documentació annexa que descriuen la intensitat de radiació solar existent en una àrea geogràfica determinada.
Paul Adrien Maurice Dirac
Física
Físic britànic.
Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual…
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring…
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot considerar que la…