Resultats de la cerca

Determinat experimentalment per diversos procediments val 6,022 045 × 10 2 3 mol -1

Aquesta fórmula, que depèn d’una sèrie de paràmetres que s’han d’ajustar experimentalment, permet de calcular l’energia d’enllaç del nucli i també la seva massa

Fou professor a Tübingen, Bonn i Berlín Estudià les ratlles espectrals, els raigs X i les descàrregues elèctriques en els gasos, i verificà experimentalment la teoria atòmica relativista de Sommerfeld

El 1895 realitzà d’una manera pràctica, juntament amb Wien, el cos negre imaginat hipotèticament per Kirchhoff Amb Pringsheim 1897 comprovà experimentalment la llei de Stefan-Boltzmann i establí les bases que permeteren a Planck de formular la teoria quàntica

Pot ésser determinada experimentalment mitjançant la mesura del treball necessari per a augmentar la superfície líquida en una unitat d’àrea Per això s’expressa en J/m 2 , si bé, de vegades, hom simplifica l’equació de dimensions reduint-la a N/m

L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria

Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686

La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment

Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de…

Segons aquesta fórmula, la quantitat d’energia radiada pel cos negre creix amb la freqüència, de manera que la quantitat total d’energia radiada és infinita Aquesta predicció no s’adiu amb el que hom observa experimentalment, ja que la quantitat total d’energia radiada és finita La catàstrofe, que és anomenada ultraviolada per tal com són les altes freqüències les que fan divergir la integral de l’energia total radiada, fou resolta en adonar-se que la fórmula de Rayleigh era només l’expressió asimptòtica, per a baixes freqüències, d’una fórmula més correcta, la fórmula de Planck