Resultats de la cerca

Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and Hydrography…

Treballà amb el seu pare, amb el qual descobrí una relació simple que explica el comportament dels raigs X en travessar els cristalls llei de Bragg Investigà amb aquest mètode diferents cristalls, molècules orgàniques, com l’hemoglobina, i els aliatges Substituí Ernest Rutherford com a professor de la Universitat de Manchester i com a director del laboratori Cavendish de Cambridge Rebé el premi Nobel de física juntament amb el seu pare, el 1915 És autor de The Crystalline State 1934, Electricity 1936 i Atomic Structure of minerals 1937

Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi collocat…

Féu recerques importants en aerodinàmica, que dugué a terme efectuant vols d’assaig a la Royal Air Force durant la Primera Guerra Mundial Estudià amb Chadwick l’energia atòmica i la fusió nuclear El 1827 descobrí la difracció dels electrons, la qual cosa li permeté d’estudiar la natura ondulatòria d’aquests, simultàniament amb CJDavisson però independentment d’ell, i per això li fou atorgat, juntament amb aquest, el premi Nobel de física el 1937

Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…

Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’unes notes en…

Professor a les universitats d’Adelaide 1886 i de Leeds 1908 Estudià la penetració i el poder ionitzant de les partícules α i, juntament amb el seu fill, la reflexió i la difracció dels raigs X sobre cristalls, seguint els treballs de von Laue, que permeten l’estudi de les estructures cristallines Per aquestes tècniques rebé, juntament amb el seu fill, William Lawrence, el 1915, el premi Nobel de física Construí un espectrògraf d’altes freqüències Fou president de la Royal Society És autor de Radioactivity 1912, X-Rays and Crystal structure 1915, Concerning the Nature of Things 1925 i The…

Fill de Rudolf Kohlrausch, continuà alguns dels estudis del seu pare sobre mesuraments electrodinàmics, i es destacà especialment dins el camp de l’electroquímica, en el qual contribuí a perfeccionar la teoria de la dissociació electrolítica d’Arrhenius

Fill de Karl Manne Siegbahn, es doctorà a la Universitat d’Estocolm el 1944 el 1951 fou nomenat professor al Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm i des del 1954 fou professor a la Universitat d’Uppsala Treballà en espectroscòpia, en l’anàlisi de la interacció entre les radiacions electromagnètiques i la matèria El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb NBloembergen i ALSchwalow

Fill de Jaume Pahissa i Jo El 1937 marxà a l’Argentina, a causa de la Guerra d’Espanya amb la seva família Es doctorà en química a la Universitat de Buenos Aires, el 1955 S'ha especialitzat i dedicat a la investigació de l’energia nuclear dins la Comisión Nacional de Energia Atómica Argentina També ha dut a terme tasques docents universitàries Entregat a la recerca, és membre de les principals organitzacions científiques especialitzades en aquesta matèria Ha publicat notables treballs sobre la seva especialització i hom el considera una autoritat en qüestions nuclears