Resultats de la cerca

En aquestes substàncies el camp d’inducció magnètica B és, per tant, molt més intens que en el buit, per a un mateix valor de l’excitació magnètica H Els metalls Fe, Co, Ni, Gd, Dy i alguns minerals i aliatges metàllics són ferromagnètics Les substàncies ferromagnètiques tenen una permeabilitat relativa molt elevada, de l’ordre de 1000, variable en funció del camp H i de les condicions a què ha estat sotmès el material, i si hom hi anulla el camp H , no s’hi anulla el B , i així resten magnetitzades magnetisme romanent, per la qual cosa poden ésser emprades per a…

En són exemples els fenòmens del ferromagnetisme, de la superconductivitat i les transformacions ordre-desordre

Fou professor a Rennes, Lió, Zuric i Estrasburg Són notables els seus estudis sobre el magnetisme aplicà la teoria del paramagnetisme al ferromagnetisme i descobrí l’efecte magnetocalòric És important també la seva teoria sobre el magnetó

Per sota d’una temperatura característica, la temperatura de Neel, els àtoms s’ordenen espontàniament presentant spins antiparallels de manera que el moment resultant és nul i s’evidencia poc magnetisme exterior Per damunt de la temperatura de Neel el material esdevé paramagnètic Un camp magnètic intens pot arribar a transformar l’antiferromagnetisme en ferromagnetisme magnetisme

Deixeble de Bohr, fou professor a les universitats de Khàrkov i Moscou Després d’un accident que el deixà invàlid, s’incorporà al centre d’investigacions de Dubna Féu estudis fonamentals sobre ferromagnetisme, baixes temperatures heli líquid i física nuclear Desenvolupà la teoria einsteiniana del camp unificat, i és autor, amb E M Lifšic, d’un monumental tractat de física teòrica en nou volums El 1962 rebé els premis Lenin i Nobel de física

Representa la interacció entre els moments magnètics atòmics d’un cristall ferromagnètic, atès que hom suposa que és generat per aquests i que actua tendint a alinear-los Hom el suposa proporcional a la imantació M H m = n M

Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…

Desapareix en atènyer una temperatura determinada